Mon petit souvenir

Familiar

informació obra


Companyia:
Cia. La Bleda
Sinopsi:

Nits d’estiu, fons marins impressionants, mosquits que no ens deixen en pau, ombrel·les que costen d’obrir, passejades en bicicleta… Les vacances d’estiu que tots tenim al cap, aquells records inesborrables! La pallassa Helena Escobar ens obre les portes de la seva rulot per gaudir d’aquelles vacances presents en el nostre imaginari. Aventures simpàtiques, divertides i musicals que ens parlen del dia a dia estiuenc i ens ensenyen els valors de la vida de càmping: viure a l’exterior, tenir cura del medi ambient i conviure amb altra gent. Feu les maletes, que marxem! 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mon petit souvenir

06/12/2020

Pallassa blanquíssima per a un públic ampli, però sobretot infantil

per Josep Maria Viaplana

Vist el diumenge, 6 de desembre de 2020 a la Sala La Planeta de Girona, dins del Temporada Alta 2020.

Amb el fil argumental d'una estada en un càmping, o un indret qualsevol a la natura, prop de l'aigua, on plantar la roulotte, La Bleda ens ofereix un espectacle de pallassa, blanc, molt blanc, però força ben executat, que podríem dividir en 4 parts:

La primera, la que m'ha semblat una enginyosa escena en vídeo (que utilitza per a la presentació i crèdits), que ens mostra la nostra protagonista, amb un vehicle ben singular, anant per camins i paisatges urbans, fins que es posa dins d'un garatge. Ben curiós perquè al aparèixer aquest mateix vehicle i la seva ocupant en viu, resulta que està a una mena de camp de roulottes a un ambien campestre.

Després, sense utilitzar apenes la paraula, com munta i es/ens situa al seu entorn natural que més tard descobrirem que és prop d'un curs d'aigua. En aquesta part, el gest i la onomatopiea fan que els gags arribin correctament a tothom, i especialment als més petits, que riuen de la seva poca traça i els petits problemes que es va trobant, uns més reals, i d'altres més propis de la pallassa que ella mateixa interpreta.

En un viratge, treu a participar a algú del públic en diversos jocs (molt ben ideats perquè qualsevol la pugui seguir) i amb el qual parla amb una barreja de francès i català... fent honor al títol 'mon petit souvenir'.

I cap al final, una escena onírica/poètica, sobre un matalàs musical força bonic (i força francòfon) adobat amb bombolles de sabó, de força bellesa per als adults assistents, però que ja era tan estimulant per als petits.

Tot i això, el conjunt és esplèndid, i els diferents números físics fan evident l'esplèndid estat de forma de La Bleda per a seguir obsequiant-nos amb espectacles perfectament vàlids per a tots els membres de la família que hi assisteixen.