Much Ado About Nothing (Molt soroll per no res)

Teatre | Nous formats

informació obra



Companyia:
David Espinosa/El Local Espacio de Creación
Autoria:
David Espinosa
Direcció:
David Espinosa
Intèrprets:
David Espinosa
Ajudantia de direcció:
Àfrica Navarro
So:
Santos Martínez / David Espinosa
Composició musical:
Santos Martínez / David Espinosa
Vídeo:
Diego Dorado / David Espinosa
Producció:
Festival TNT, El Local E.C i Festival Clásicos en Alcalà
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Per què es continuen representant els clàssics? Per la por al llenç en blanc? Per començar amb garanties d’èxit? Per què preferim recordar el passat en lloc d’analitzar el present o mirar cap al futur? Per què el públic vol escoltar el mateix conte un cop rere un altre com un nen petit? És el teatre un acte anacrònic propi de romàntics i antiquats? I per què a mi no m’interessen aquests textos? Rebel·lia juvenil? Irresponsabilitat postmoderna? Una posa esnob? Què faria jo si m’enfrontés a un d’aquests autors? I al més gran de tots? I a diversos textos seus?

Al projecte Much Ado About Nothing (molt soroll per no res) David Espinosa intenta respondre algunes d’aquestes preguntes. Per fer-ho ens mostra una ombra del projecte que esperem que s’allargui amb el temps.

Crítica: Much Ado About Nothing (Molt soroll per no res)

10/11/2014

Shakespeare com a pretetxt!

per Iolanda G. Madariaga

David Espinosa és un titellaire molt especial. És un nen que juga amb les seves joguines i recrea històries quotidianes o fantàstiques amb les seves figuretes. En Much Ado About Nothing, l'obra de Shakespeare no és el text si no el "pretext" per presentar-nos el seu joc amb figures, ombres, projeccions, sons i músiques. No es tracte tant de recrear les obres complertes de Shakespeare, si no d'evocar moments que ajuden a l'espectador a seguir el fil del seu joc. Barroc per acumulació i per la teatralitat mateixa del seu plantejament escènic, David Espinosa ens convida a navegar en el seu vaixell on ell és armador, mestre d'aixa, capità, timoner i grumet; per bé que rep importants col·laboracions pel que fa a la sonorització i a la realització videogràfica de l'espectacle. L'insòlit resultat de barrejar Ofèlia i Barbie, Elsinor i Castell Disney, Othello i figuretes d'autèntic monument al kitch, diverteix i atrau. Espinosa esdevé un cicerone molt astut en fer-nos passejar per on li sembla de la immensa obra shakesperiana i mostrant-nos tant sols allò que més convé a la seva peculiar forma de teatre d'objectes. S'ha de reconèixer, d'aquest particular artista, la seva gran habilitat per portar l'aigua al seu molí, encisar-nos amb el seu joc i deixar-nos marxar amb un somriure infantil als llavis.