En el moment que un pot pensar que l’espectacle
ha arribat a la seva culminació quant a virtuosisme, raigs de llums, proeses
tècniques i físiques i un so a alts decibels, els Vivancos són capaços d’enlairar encara més
el llistó d’un show electritzant i molt comercial, però no per això desqualificable. Exemples hi ha que el comercial no té per què ser dolent i
estar renyit amb un treball ben fet, cosa
que els set germans corroboren.
Després de 7
Hermanos i Para Siempre (Aeternum),
arriba Nacidos para bailar, un
muntatge de plàstica futurista que tanca una trilogia, que conté tant números antics,
que han estat reestructurats per l’ocasió, com una major part de fragments de nova creació. Tots
ells construïts a base d’un llenguatge que inclou tant flamenc com dansa contemporània;
tant arts marcials com execucions
musicals i acrobàtiques. Un popurri que conviu amb dignitat i
espectacularitat i que fa que el pati de butaques deliri i es posi dempeus a l’inici,
mentre i, especialment, al final de la funció.
L’espectacle comença fort: els set germans entren pel passadís central sota la melodia dels
famosos xiulets dels set nans del conte
de La Blancaneu. Un divertit cop d’ull
que anuncia que en el show no hi faltarà humor, fet que es confirma a mesura que
avança el muntatge.
Un cop dalt l’escenari , els artistes inicien un
endiablat taloneig, barreja de flamenc i tap
dance, un número coral que donarà pas a fragments en què els germans
brillen de manera individual com també ho fan en números integrats per dos o
tres intèrprets.
Acompanyats per una banda sonora que reuneix
música electrònica, heavy metal, pop, clàssica i melodies cinematogràfiques,
els germans fan un desplegament físic brutal i generós. No deixen res a la recambra
i es llueixen al cent per cent en números com els interpretats per: Josua, poderós
taloneix i equilibri damunt tres
calaixos de percussió; Cristo, ballant
al so de l’Hallelujah de Leonard
Cohen una dansa contemporània amb pinzellades de clàssica; Elias i Israel, increïbles
competidors en veure qui es capaç de tocar millor el violoncel i la flauta travessera
estant penjats cap per avall, i, Judah, Josué i Aaron, amos d’un flamenc que talla
la respiració i més quan és executat sobre
tres petites taules o al damunt d’una alta estructura metàl·lica.
