Nacidos para bailar

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Los Vivancos
Direcció:
Los Vivancos
Coreografia:
Los Vivancos
Il·luminació:
Jorge Manuel Elbal Gómez
So:
Mauricio Sánchez Rizo
Autoria:
Arthur Miller
Traducció:
Eduardo Mendoza
Sinopsi:

Metallica, Deep Purple, Leonard Cohen... Els èxits atemporals de les grans llegendes de la música es reuneixen a Nacidos para bailar, un impressionant espectacle creat pel premiat grup Los Vivancos.

Nacidos para bailar, una gran producció en la qual dansa, arts marcials, humor i virtuosisme musical donen forma una obra que barreja un espectacular atletisme amb un gran eclecticisme artístic.

Dubstep electrònic, una orquestra simfònica, ritmes llatins i una banda de heavy metal. Tot això conflueix en unes partitures que a l'estil de les grans bandes sonores del cinema reuneix els mestres del clàssic -com Beethoven o Tchaikovski-, amb les cançons més emblemàtiques del rock i el vibrant ritme del flamenc.

Tot per l'espectacle. Aquest és el dogma de Nacidos para bailar. La idea sobre la qual s'erigeix ​​una obra irresponsable, salvatge, que fa que l'espectacle prevalgui davant i sobre tot.

Un concert que presenta l'espectacularitat com un fi en si mateixa, afirmant no només la Llibertat de l'artista sinó a més, la seva Bogeria.

Crítica: Nacidos para bailar

05/12/2016

Un show electritzant

per Montse Otzet

En el moment que un pot pensar que l’espectacle ha arribat a la seva culminació quant a virtuosisme, raigs de llums, proeses tècniques i físiques i un so a alts decibels,  els Vivancos són capaços d’enlairar encara més el llistó d’un show electritzant i molt comercial, però no per això desqualificable.  Exemples hi ha que el comercial no té per què ser dolent i estar renyit amb un treball ben fet,  cosa que els set germans corroboren.

Després de 7 Hermanos i Para Siempre (Aeternum), arriba Nacidos para bailar, un muntatge de plàstica futurista que tanca una trilogia, que conté tant números antics, que han estat reestructurats per l’ocasió, com una major part de fragments de nova creació. Tots ells construïts a base d’un llenguatge que inclou tant flamenc com dansa contemporània;  tant arts marcials com execucions musicals  i acrobàtiques.  Un popurri que conviu amb dignitat i espectacularitat i que fa que el pati de butaques deliri i es posi dempeus a l’inici, mentre i, especialment, al final de la funció.  

L’espectacle comença fort:  els set germans entren  pel passadís central sota la melodia dels famosos  xiulets dels set nans del conte de La Blancaneu.  Un divertit cop d’ull que anuncia que en el show no hi faltarà humor, fet que es confirma a mesura que avança el muntatge.

Un cop dalt l’escenari , els artistes inicien un endiablat taloneig, barreja de flamenc i tap dance, un número coral que donarà pas a fragments en què els germans brillen de manera individual com també ho fan en números integrats per dos o tres intèrprets.

Acompanyats per una banda sonora que reuneix música electrònica, heavy metal, pop, clàssica i melodies cinematogràfiques, els germans fan un desplegament físic brutal i generós. No deixen res a la recambra i es llueixen al cent per cent en números com els interpretats per: Josua, poderós taloneix  i equilibri damunt tres calaixos de percussió;  Cristo, ballant al so de l’Hallelujah de Leonard Cohen una dansa contemporània amb pinzellades de clàssica; Elias i Israel, increïbles competidors en veure qui es capaç de tocar millor el violoncel i la flauta travessera estant penjats cap per avall, i, Judah, Josué i Aaron, amos d’un flamenc que talla la respiració i més quan és executat  sobre tres petites taules o al damunt d’una alta estructura metàl·lica.