La Maria és una actriu a l’atur amb tota la fam de triomfar. Al càsting de “La nit de la iguana” es trobarà amb el Borja, un actor reconegut i prestigiós que l’ajudarà a donar sentit i rumb a la seva carrera, mentre que ell, es deixarà portar per la decadència vital que l’abocarà al camí de l’autodestrucció. Dues ànimes que, estimant-se profundament, mai es podran trobar.
“Ens trobem
Ens estimem
Però no et tinc
Perquè no et tens
I sense tu Jo no sóc.”
El mite és el mite i si un comença parlat de Tennesse Williams i de la seva obra teatral 'La nit de la Iguana', adaptada al cinema per John Huston ('The Night of the Iguana', 1964) i interpretada per Richard Burton, Deborah Kerr, Ava Gardner i Sue Lyon, en els papers principals, s'entén que la dramatúrgia de 'Nedant cap a la mar de la Xina' piqui de seguida el cuquet de la curiositat. (...)
¿Què pot haver fet Paul Berrondo amb una obra cinematogràfica farcida de sorra, platja, ones de mar, nit de lluna clara i relacions apassionades triangulars reconvertint-la de nou a l'escena teatral com en els seus orígens? Doncs, en primer lloc, reduir les pretensions de l'obra i reduir també els personatges, centrant-se en dos dels seus principals protagonistes: Shannon, l'excapellà anglicà cremat per la beguda i retirat a una platja de Mèxic fent de guia turístic de mestres d'escola nord-americanes i solteres, i Hannah, la pintora severa i conservadora que viatja només per pintar, amb un passat ocult. Desapareixen, doncs, tots els altres personatges: l'avi centenari poeta, la jove seductora, la mestressa de l'hotel on s'allotja Shannon... (...)
L'actor Borja Espinosa i l'actriu Maria Ribera broden els seus dos personatges damunt una estesa de sorra i una màrfega tropical amb palets que fan d'auster mobiliari. Al voltant d'ells dos, la presència de Jordi Busquets, músic, guitarra elèctrica, veu en directe, posa intervals entre escena i escena i tinta amb lletres d'un to romàntic una relació de parella que, forçada per les circumstàncies, està abocada a l'autodestrucció i, en conseqüència, a la tragicomèdia.