És tard. Les dues de la nit. Candela, Llorenç, Pedro i Anna estan a punt pel programa d’aquesta nit. De nou: “Ho busco però no ho trobo”. Els oients truquen cercant on poden comprar un tricicle o qui els voldria vendre una entrada de la final de Berna. Però avui una trucada farà trastocar el mecanisme d’aquest rutinari programa obligant-los a donar les respostes més sorprenents i difícils que han hagut de donar en la seva vida.
El text de Cristina Clemente que va donar-se a conèixer a la Flyhard exigeix una gran tensió actoral perquè quasi no hi ha moviment a l'entorn d'una taula d'un estudi de ràdio. Les metàfores, inicialment lúcides i evidents, guanyen en profunditat a mesura que serveixen perquè un personatge qualifiqui l'altre en directe. Les noves tecnologies formen part d'aquest vocabulari imprescindible. És intel·ligent situar el director de programa que es perd amb tanta terminologia: ajuda a rescatar/empatitzar amb els més ignorants en aquesta matèria. Un bon treball, entretingut i amb una càrrega emocional que trasbalsa les escenes i els espectadors.