Només un anunci

Teatre

informació obra


Autoria:
Alberto Ramos
Direcció:
Carles Mallol
Intèrprets:
Roger Cantos, Marta Corral, Alícia Puertas, Joan Sureda
Escenografia:
Anna Tantull
Sinopsi:

Què passa si es tanca tres consumidors per escollir un anunci d'aigua? Fins on poden arribar? Una comèdia hilarant amb tocs de thriller sobre el món de la publicitat.

Una empresa d'aigua embotellada és a punt de rodar un anunci i per escollir el guió definitiu ha seleccionat tres consumidors potencials per fer un test. Tant se val que cap d'ells tingui una feina relacionada amb la publicitat. Tant se val que un d'ells sigui cec. Tancats en una sala, l'Herni, l'Elen i en Diego han de veure diversos esbossos d'anuncis, jutjar-los i decidir quina de les opcions els ha agradat més. La reunió, moderada per una professional com la Gràcia, és observada pels caps de l'agència de publicitat i pels de l'empresa anunciant. Són a l'altra banda d'un mirall i no poden establir cap mena de contacte amb els participants d'aquest focus group... 

L'obra ha estat finalista del premi Quim Masó 2013 per a projectes teatrals. El seu autor, Alberto Ramos ,ha estrenat les obres Yayoflautas lejanos, Pau I el Conqueridor, No em dic Manuel o Pep Talk.

Crítica: Només un anunci

18/01/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Núria Cañamares

Una comèdia amb tocs de thriller i trama sorprenent que toca el crostó a l’imperi de la publicitat. És obra del dramaturg, guionista i publicista Alberto Ramos i, no hi té relació directa, però recorda l’exitós ‘El mètode Grönholm’ de Jordi Galceran.

Tres consumidors potencials participen d’un test (un focus group) per decidir el guió amb què finalment es vendrà un producte. Aquest és el punt de partida de l’espectacle, que anirà in crescendo durant l’hora llarga de funció, enganxant el públic fins a un desenllaç totalment inesperat en la situació inicial.

La joia de la corona se l’endú la trama. Malauradament, però, ella mateixa delata certs fragments que no estan a l’alçada. Humor fàcil i desgastat, rèpliques previsibles, alguna encallada i escenes prematures que expliquen més del compte contrasten amb la brillantor de l’argument. Tot i això, la proposta té prou força per superar aquests sotracs i mantenir la complicitat amb el pati de butaques.