Norma de Bellini (Òpera d'Ovideo)

informació obra



Intèrprets:
Sondra Radvanovsky (soprano): Norma, Marina Prudenskaya (mezzosoprano): Aldagisa, Josep Bros (tenor): Pollione, Carlo Colombarra (baix): Oroveso, Jon Plazaola (tenor): Flavio, Mireia Pintó (mezzosoprano): Clothilde, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Músics:
Orquestra Simfònica (OBC)
Direcció Musical:
Carlo Montanaro
Direcció:
Susana Gómez
Escenografia:
Antonio López Fraga
Il·luminació:
Alfonso Malanda
Vestuari:
Gabriela Salaverri
Producció:
Ópera de Ovideo
Sinopsi:

Sondra Radvanovsky, Marina Prudenskaya, Josep Bros i Carlo Colombara… Quatre estrelles internacionals de la lírica donaran vida a una de les obres mestres absolutes del bel canto romàntic, la immortal Norma, de Vincenzo Bellini, aquella que va elevar als altars immortals de la lírica a Maria Callas, Montserrat Caballé o Joan Sutherland. Es tracta d’una prova de foc per als protagonistes, però, amb aquestes veus, queda més que assegurada una nit d’òpera inoblidable. A elles s’uneix la força simfònica de l’OBC i la premiada proposta escènica de Susanna Gómez per a l’Òpera d’Oviedo, tots sota la direcció de Carlo Montanaro. La soprano Sondra Radvanovsky ens regalarà la seva Norma abans del seu debut al Metropolitan de Nova York el proper mes de setembre. Una única funció que promet elevar la temperatura de l’Empordà.

Crítica: Norma de Bellini (Òpera d'Ovideo)

08/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per César López Rosell

Sondra Radvanovsky diu que abans d’enfrontar-se a Norma cal pensar-s’ho dues vegades. La diva de Chicago, conscient del repte que suposa un rol que van consagrar Callas, Caballé o Sutherland, ha anat molt més lluny en la seva reflexió. Més de 10 anys ha trigat a fer el salt a aquest cim del bel canto des que va pensar a abordar-lo i un altre any sencer el va dedicar a l’estudi de la partitura. 
 Ella era el principal atractiu d’aquesta òpera que arribava per primera vegada a Peralada. I no va defraudar. El somriure de satisfacció que exhibia al final de la funció, mentre rebia les aclamacions del públic, era el de l’alumna avantatjada que havia fet seu el paper i havia superat la prova, abans del salt definitiu amb aquest rol el mes que ve al Met.
Lacantant va seduïr amb la versatilitat i coloratura de la seva veu gran i carnosa. L'artista exhibeix un gran control del fiato , una refinada tècnica i poderosos recursos dramàtics. Radvanovsky va tornar a mostrar la seva capacitat per emocionar. Va tallar la respiració de l’auditori quan va interpretar la famosa cavatina Casta diva i va brillar en tots els girs que exigeix aquest paper de sacerdotessa druida. Les intervencions en duos i tercets de la diva no van fer res més que posar de manifest la distància entre ella i la resta del repartiment, en què ni un insegur al inici Josep Bros, que debutava en el paper i va anar de menys a més, ni la irregular Prudenskaya van demostrar ser els més idonis per a les seves comeses. El baix Carlo Colombara va ser un sòlid Oroveso, personatge que domina tant en l’aspecte sonor com en l’interpretatiu. L’OBC, dirigida per Carlo Montanaro, tampoc va estar a l’altura i el minimalista muntatge de Susana Gómez, solució per a temps de crisi pressupostària, no va passar de la correcta semiescenificació.  i el Cor de Cambra del Palau va fer be la seva feina.