Novecento

Teatre

informació obra


Autoria:
Alessandro Baricco
Traducció:
Mercè Canela
Direcció:
Genoveva Pellicer
Adaptació:
Genoveva Pellicer
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Paco Azorín
Intèrprets:
Pep Jové
Producció:
Producció Companyia Perlimplín
Companyia:
Perlimplín
Sinopsi:

Novecento és el pianista més gran que mai hagi tocat sobre l'oceà. Diuen que quan toca el piano fa sortir una música meravellosa, que mai ningú no ha pogut escoltar abans.  Quan era un nadó, Novecento va ser trobat a bord d'un vaixell i, de fet, mai no ha   posat els peus a terra. Mai. I ningú no en sap la raó. Aquesta és la història de Novecento, una història inusual explicada pel seu amic, el trompetista de l’orquestra del transatlàntic. “No estàs realment fotut mentre tinguis una bona  història i algú a qui explicar-la” -diu Novecento-. I la seva història potser és la millor que es pot explicar.

Crítica: Novecento

18/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Aída Pallarès

Hi ha textos que no necessiten gaire elements o una gran posada en escena,  només un bon actor i una direcció respectuosa. Novecento d’Alessando Baricco n’és un. Genoveva Pellicer sembla que ho sap i ens presenta un muntatge íntim i senzill sostingut, principalment, gràcies a l’ofici de Pep Jové. I dic sembla perquè per una banda la directora és respectuosa amb l’original i, per l’altre, sembla tenir por que l’espectador s’avorreixi i l’atabala amb projeccions carrinclones i una posada en escena amb massa moviment.

Una opció que si bé farà més accessible Novecento als espectadors més joves, per altra banda juga a la contra del text que probablement funcionaria millor amb més estaticisme i sobrietat. A més, els audiovisuals,-que indiquen les parts de la història i pretenen acompanyar la narració-,són força gratuïts i gairebé trenquen la màgia de la prosa poètica de Baricco. Per sort Pep Jové té prou presència per obviar aquestes distraccions, emocionar-nos i transportar-nos a dalt del Virginian, el transatlàntic on viu el pianista més gran que ha tocat sobre l’oceà. 

Potser Pellicer hauria de confiar més amb el que té: un bon text i un veterà capaç de defensar-lo. Malauradament aquesta falta de confiança provoca que Novecento es quedi (només) en un bon espectacle i no arribi al que podria ser: una petita joia.