Novelas ejemplares

Teatre

informació obra


Direcció:
Frederic Roda
Escenografia:
Frederic Roda
Dramatúrgia:
Jonay Roda
Intèrprets:
Eloi Benet, Carlos Conde, Umi Miya (home de vidre)
Il·luminació:
Noel Jimenez
Companyia:
Teatre de Ponent, Cirque du Soleil
Producció:
Teatre de Ponent
Sinopsi:

La proposta és una aproximació a cinc de les novel·les exemplars de Miguel de Cervantes:

Rinconete y Cortadillo, El licenciado Vidriera, La ilustre fregona i El casamiento engañoso

A partir d’una breu introducció del pròleg del propi autor, s'inicia el recorregut guiats per dos “picaros” que donen a conèixer els diferents personatges i situacions.

Crítica: Novelas ejemplares

21/03/2018

Eficaç dramatúrgia

per Jordi Bordes

La companyia Teatre de Ponent, de Frederic Roda, continua activa en fer adaptacions teatrals de les lectures obligatòries dels instituts. En aquesta peça, es juga al teatre dins del teatre a partir de quatre (i mig) títols de las novelas ejemplares de Miguel de Cervantes. Superen amb èxit el repte de fer atractiu una literatura molt carregada. De fet, en comptes d'escapar-s'hi, juguen a carregar les tintes per donar un aire còmic als seus dos personatges, uns còmics de taverna (com els d'Ay, Carmela o Ñaque o de piojos y actores de Sanchis Sinisterra). Amb molt menys repartiment, basteixen algunes històries que també refilarien en els Entremeses de Jose Luís Gómez. I amb una eficàcia similar. El joc és el d'anar presentant les peces, com aquell que narra un conte i interpreta elspersonatges, sempre buiscant algun toc de comicitat, de contrast entre els dos personatges (el que fa de director amb un to de carablanca; mentre que el seu antagònic és un divertit august o excèntric). De seguida, s'entra al codi i la comprensió dels textos és ben senzilla i prou suggerent. No hi juga cap element que trenqui aquesta teatralitat que podria haver donat algun color més (introduir-hi ombres, manipulació d'objectes a partir dels barrets que identifiquen els diferents protagonistes...) però, en tot cas, és un text que corre fluïd i que atrapa l'atenció del públic

Hem dit que parlen de quatre obres i mitja: La mitja història és la d'El coloquio de los perros que nomes deixen apuntada, donant a entendre que com a inacabada que és, hi ha la possibilitat que els propis alumnes imaginin la segona nit que apuntava Cevantes en la introducció.