Nudos. Da.Te Danza

informació obra



Direcció:
Omar Meza, Valeria Fabretti (Itàlia)
Coreografia:
Omar Meza
Ajudantia de direcció:
Celia Sako
Composició musical:
Jesús Fernández
Intèrprets:
María José Casado , Raúl Durán, Raúl Gea
Escenografia:
Carlos Monzón
Vestuari:
Laura León
Il·luminació:
Aitor Palomo
So:
Jesús Fernández
Sinopsi:

Nusos simples i dobles, flonjos o ben forts, mariners, de roba o de cabells. Nusos que uneixen i nusos que ofeguen… A través de la dansa, la companyia andalusa DA.TE Danza s’interroga sobre els nusos que fem i desfem al llarg de la vida, sobre les cicatrius que es tanquen (o no) quan deixem la infància per entrar en el món dels adults. Un espectacle de delicada atmosfera que farà pensar (i somiar) grans i petits.

DA.TE Danza va néixer l’octubre de 1999 sota la direcció artística i coreogràfica d’Omar Meza, amb l’objectiu de donar a conèixer la dansa contemporània com a llenguatge actual, viu i adequat per explicar històries compromeses,  especialment al públic infantil i juvenil.

Crítica: Nudos. Da.Te Danza

24/03/2019

Nusos de seda suggerents i abstractes

per Jordi Bordes

Da.Te Danza parteix dels elements amb els que treballar una coreografia més que d'una dramatúrgia concreta. Estableix una encadenació d'escenes (amb l'encert de donar un final que situa l'acció com al principi) en què les combinacions de ballarins i elements es van desencadenant. El trio d'intèrprets s'allunyen de les cordes (que podria evocar el títol) i, en canvi, opten per lones suaus de seda brillant, que patina,que es desplaça pel llarg i ample de l'escenari i que provoca nusos sempre corredissos. També fan nusos amb els cossos. Perquè, puntualment, elaboren moviments de contacte físic que, sense arribar a la contorsió ni a una fisicitat angulosa, reprodueixen aquest devessall de mocviments suaus. 

Hi ha un somriure als llavis, de passar-s'ho bé, de joc i compartir experiència amb els companys (el públic queda una mica mes lluny però rep la connexió i es manté atent).Juguen al gran format, com ja van fer amb Akari, però, ara, amb un element físic, no amb les projeccions de llum ecom l'espectacle anterior. El joc i la sorpresa és a partir del preciosisme, de moviments volàtils. Ben lluny de la imatge encallada, austera, dura que podria donar la coreografia si, en comptes de seda, utilitzessin cordes de nusos. És un encert i evoca un preciosisme, que es completa amb un espai sonor, que s'intercal·la amb cançons infantils, de joc innocent i veu ben tendra. No hi ha la sorpresa divertida del ¿Cuál es mi nombre...? que jugava en un petit format i en un joc de proximitats i equívocs visuals. El vestuari també és treballat, amb detalls que els hi donen unitat i especificitat alhora. I les llums van del detall més petit de l'arrencada a moments de lluentor amb la llum que rebota sobre la seda o que rellisca, quan es construeix una mena de gegant (que podria recordar a aquell Mazut, molt més angulós i intrigant de Baró d'Evel). 

Da.Te Danza proposa una acció molt  amable, d'amplis desplaçaments, tendra i d'un notable preciosisme amb un vestuari que aposta per les mànigues llargues que desfan nusos i teixeixen complicitats entre els tres integrants del repartiment.