Ojos verdes

informació obra



Intèrprets:
Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús, Anaïs López, Quim Dalmau (veu en off)
Interpretació musical:
Gerard Alonso (piano)
Direcció Musical:
Marc Sambola
Dramatúrgia:
Marc Vilavella
Direcció:
Marc Vilavella
Coreografia:
Roberto Miguel
Escenografia:
Mercè Salom
Vestuari:
Mercè Salom
Il·luminació:
Sergi Cervera
Assesoria de moviment:
Coreografia flamenc: Marta Allué, Nacho Melús
Ajudantia de direcció:
Gracia Fernández
Producció:
La Barni Teatre / Lazzigags Produccions
Sinopsi:

Ojos verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com “La bién pagá”, “Ojos verdes” o “El día que nací yo”…Ojos verdes és un viatge per la copla, la fiesta gitana, el cafetín árabe, Lorca, elsentío, el coraje, el duende, el quejío, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…Ojos verdes reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència. Ojos verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema d’Ojos verdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.

Després de 7 anys, Ojos Verdes s’acomiada dels escenaris en la seva última temporada de funcions havent aconseguit un gran èxit de crítica i públic i diversos premis.

Crítica: Ojos verdes

12/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Agafant com a fil conductor la biografia de Miguel Frías Molina (1908-1993), conegut artísticament com a Miguel de Molina, el muntatge creat, dirigit i també protagonitzat per Marc Vilavella en el paper del cantant malagueny, fa un recorregut per la història d'Espanya des de principis del segle XX, passant per la República, fins a la Guerra Civil i l'exili. Amb el fil musical de fons, l'espectacle reivindica la copla, no com un art del franquisme —que sí que se la va apropiar— sinó com un referent musical anterior i viu durant l'època de la República Espanyola. Però és també una denúncia contra la Dictadura franquista i una de les seves repressions, la persecució de l'homosexualitat com a crim gairebé polític. Dit així, podria semblar que 'Ojos verdes' és una obra de text i enfocat des de la transcendència. Res més lluny d'això. L'espectacle, bàsicament musical, inclou un repertori de peces mítiques com 'Ay, Carmela!' —que porta a la memòria l'obra de Sanchis Sinisterra—, 'Suspiros de España', 'La bien pagá' o la mateixa 'Ojos verdes', entre una quinzena de cançons, amb tres músics en directe i diferents personatges que van envoltar Miguel de Molina en les seves diverses etapes, des de la infància fins a la plenitud artística i la persecució.