Veure i escoltar, escoltar i veure. Un batec de cor. Una mà s’obre i es tanca. El ritme suau d’un tambor. Una cançó infantil. Després, inesperadament un salt a l’aire i un gir sobtat. El so creix i inspira el moviment de balanceig. Poden les mans volar com papallones? Poden els peus riure? I els braços dormir? Pot plorar un crit de tambor? Pot riure un piano?
Edat recomanada: 1 a 5 anys
La companyia holandesa Dansmakers Amsterdam convida a fer un exercici d'experimentació. Des de la vessant sonora a la coreogràfica. És una invitació a compartir i poder comprovar com aquests dos personatges es mouen entre l'experimentació, l'anar provant a veure què passa del noi i músic a l'emoció del tot o res, de generar connexió amb canalla i mestres (o pares), de la noia ballarina.
Els recursos musicals a partir de planxes que transmeten sons pregravats de manera, aparentment, aleatòria, és un artilugi que pot impactar als pares però que no arriben a descobrir els nens. Fins al final, en tot cas, quan poden experimentar que picant la mà del músic (que està en contacte amb la planxa) sonen sons diferents. Aquest recurs pot rtecordar als linoòleums interactius que permeten als més petits modificar els sons o les imatges. En aquest festival hi ha exemples que, sense ser interactius sí que hi ha el joc a partir de la sorpresa de les projeccions (Sensacional o Little night)
Sorprèn com els plors inicials dels nens més insegurs s'aturen de cop quan, de sobte, apareix la ballarina de sota un gran coixí. Ella contínuament s'adreçarà al públic buscant que desenganxin els braços i, al final, que s'alcin i ballin pel linòleum blanc. La canalla farà la mateixa evolucio que el plantejament dramatúrgic: experimentar, sorprendre's i, quan es domina el codi, jugar lliurement.