Onze.Nou.CATorze (1714)

Teatre | Musical

informació obra


Producció:
Zitzània Teatre
Autoria:
Víctor Alexandre, Roger Cònsul, Pere Planella
Companyia:
Zitzània Teatre
Composició musical:
Toni Xuclà
Text:
Joan Vilamala (lletres cançons)
Direcció:
Pere Planella
Ajudantia de direcció:
Roger Cònsul
Intèrprets:
Feliu Formosa, Marc Balaguer, Aina Sánchez, Paula Sunyer, Joan Manuel Brunet, Jordi Llovet, Pep Cortés
Interpretació musical:
Marina Miralles (piano)
Escenografia:
Jon Berrondo
Vestuari:
Carlota Ricart
Vídeo:
Eduard Asensio, Xavier Colom
Il·luminació:
Bernat Tresserra
Sinopsi:

Un musical per a tots els públics que ens farà viatjar fins a l’11 de setembre de l’any 1714. L’obra ens narra el viatge en el temps que fa l’Otger, un adolescent de catorze anys, cap a les darreres hores del setge de Barcelona. Un "back to the future" a la catalana amb música original i més de quaranta actors sobre l’escenari.

A l’any 2080, l’Otger, un senyor de vuitanta anys, ens explica la història que va viure quan era un adolescent. El seu avi li va deixar en herència una capsa misteriosa, i quan el jove Otger l’obre l’any 2014, hi troba tot d’objectes antics: un medalló, un dietari i una carta que daten de l’estiu de 1714... Entre aquests objectes també hi ha un iPhone 5 trencat. Quan l’Otger prova d’engegar l’iPhone una ventada s’endú els papers, la capsa i el noi fins a la Barcelona assetjada de fa tres-cents anys. En aquest context de guerra, setge, coratge i derrota, l’Otger reconstruirà el misteri dels objectes de la capsa, i a la vegada participarà en les tasques de rereguarda, s’involucrarà en la tragèdia col·lectiva, es rebel·larà i fins i tot s’enamorarà... I gràcies a aquest viatge iniciàtic cap al passat coneixerà millor qui és ell i les raons del seu present. Onze.Nou.CATorze (1714) és una dramatúrgia que neix de l’escriptura, la producció i l’exhibició al TNC, l’any 2012, de Trifulkes de la Katalanatribu i de la proposta de Zitzània Teatre de crear espectacles teatrals per a tots els públics basats en la història de Catalunya.

Crítica: Onze.Nou.CATorze (1714)

18/07/2014

Peça èpica i instructiva, que va del 1714 al dret a decidir

per Jordi Bordes

Planella/Cònsul/Alexandre amplien el capítol de la caiguda de la ciutat de Barcelona davant de les tropes borbòniques de Felip V. Si al 2012, van fer pedagogia amb la història de Catalunya (Trifukes de la Katalana tribu) ara enfoquen específicament a la defensa de la iralla de Barcelona, al 1714. No hi entren els personatges històrics (que ressonen lluny, com si fossin canonades) si no els anònims que van morir per defensar els seus drets. Una actitud molt vàlida que transforma un fet històric amb una realtat soocial, pròxima i en la que tothom s'hi pot identificar.

També hi ha un viatge en el temps. Això permet creuar un pont entre els que van morir per la dignitat i els que la reivindiquen ara, amb una operació tant pacífica i democràtica com el dret a decidir. És, doncs, una peça amb un punt alt de militància. Aquest amor a la raó i al diàleg, ben vàlid, potser seria més efectiu si en comptes de pronunciar-lo amb les rèpliques, n'hi hagués prou amb la demostració, que ja es produeix a l'escena. Això permteria que l'espectador fes les seves pròpies conclusions: com menys dirigit, més convincent.

Un treball còmplice amb els grups amateurs, que completen l'escena. La música, tractada puntualment, evoca moments que commouen (que recullen els pensaments dels protagonistes) i és èpica i encesa, quan convida a la defensa, a la dignitat, a la revolta pacífica. Endavant!