Un espectacle original que combina acrobàcia, malabarisme i beat box. Dos corredors de borsa, còmplices en una malversació de fons, es troben en plena fugida... Un esbojarrat show de ritme desenfrenat, que parla de la "pasta" de manera humorística, musical i visual. El seu caràcter familiar, la seva universalitat, l'absència de text i l'interès del tema, de gran actualitat, són aspectes que faciliten la seva distribució internacional i l'excel·lent acollida de tot tipus de públic i escoles/infants.
El "beat box" està connectat, no únicament, amb la tradició del hip-hop. Són molts el grups de l'anomenat "street dance" que el fan servir en substitució de la música enllaunada: "beats" de bateria, ritmes i sons utilizant la pròpia boca, llavis, llengua i veu, amb la simulació de vents, cordes i altres instruments musicals, a part del cant. La companyia belga Jordi L. Vidal en fan una demostració intensa i brillant en l'espectacle "OOups!" que han presentat a la Mostra d'Igualada, on es combina aquest estil amb l'acrobàcia i el malabarisme.
Es tracta de dos corredors de borsa, naturalment implicats en alguna estafa, i que es troben en plena fugida. Els problemes i circumstàncies diverses per les quals passen al llarg de l'hora de durada de l'espectacle, els va transformant en l'aspecte més interior. De depredadors obsessionats pels diners, a individus sempre amants del joc. Però d'una altra mena de joc...
L'actualitat del tema és una de les virtuds de la proposta i és impossible restar indiferent a una reflexió general que, amb l'excusa dels diners, es fa sobre els valors i les actituds que tots plegats mantenim, especialment d'ençà que capitalisme i crisi han quedat marcats a ferro en les mentalitats. Ho fan amb un sentit de l'humor incisiu, voluntat expressiva, generant complicitats i demanant sovint la participació del públic.
Dos sacs gegants farcits (imaginen) de diners són l'instrumental tècnic sobre el qual executen els equilibris, en combat directe entre els cossos dels dos protagonistes, salts i carreres per l'escenari sense solució de continuïtat. Són intensos, nerviosos i inapel.lables en la construcció artística. I resulten incansables, mentre no deixen de cantar, emetre sons, percudir i generar ritmes diversos amb tot el que se'ls posa per davant. Hi ha un sentit coreogràfic en la seva intervenció, que fa encara més transversal el llenguatge amb què treballen.
Però per si tot això no fos suficient, clouen el seu espectacle amb una lliçó increïble de diàbolo, seguint amb la mateixa pauta del "beat box" combinat amb l'acrobàcia coreogràfica. El resultat és absolutament brillant.