Recuperar Karl Valentin, nom literari i artístic de Valentin Ludwig Fey (Munic, 1882 - 1948), conegut també com el "Charles Chaplin alemany", és entrar en una bombolla imaginativa on la llengua estimula la creació i, passant inicialment pel gènere de l'absurd, transporta els espectadors a una absurda realitat.
El joc lingüístic de Karl Valentin té en aquest cas una treballada versió catalana de Feliu Formosa, un dels introductors de l'autor alemany aquí, i una adaptació que transforma les peces de Valentin en gairebé matèria autòctona. La base, doncs, prové de la iniciativa pionera dels anys vuitanta del segle passat de la companyia terrassenca El Globus, vinculada a l'Institut del Teatre, cosa que es testimonia amb una exposició paral·lela sobre la seva trajectòria en una de les sales de La Seca.
La companyia Taganroc ha escollit una dotzena de peces breus de Karl Valentin i una peça cantada i ho resol amb un espectacle de cambra d'una hora, sobre un entapissat de tauler d'escacs, on es barreja l'esperit cabareter de Karl Valentin amb la seva vena subtilment clownesca.
L'encarregat de representar el mateix Karl Valentin és l'actor Josep Maria Mas, que amb bombí incorporat, s'acosta al perfil més conegut de l'autor alemany. Amb ell, l'actor Ferran Castells i l'actriu Blanca Pàmpols van alternant diversos dels papers que formen part del repertori de les peces breus.
Són especialment divertits i enginyosos els jocs de paraules al voltant del cognom Canyameres —per cert un patronímic molt terrassenc— i les seves múltiples possibilitats d'identificar qui se'n digui segons si es canvien de posició totes les vocals. També és remarcable la peça de la farmàcia al voltant de l'enrevessat nom d'un medicament. I sobretot és absolutament espaterrant, de tan quotidiana, la peça de la parella ja d'edat madura que viu la fatalitat de rebre dues entrades per assistir al teatre, amb l'enrenou que una oportunitat com aquesta provoca en el matrimoni, un enrenou propi d'una peça de companyia de pista que, en conjunt, té una afinada direcció de l'actriu Lluïsa Mallol, que es manté, sense perdre l'equilibri, damunt la corda fluixa d'aquestes «Oques cretines» preparades per Karl Valentin. (...)
