Orbes

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Lea Helmstädter , Konrad Kaniuk , Jérémy Paon, Jeanne Vallauri/ Julia Moncla
Autoria:
Les Impuxibles, Judith Pujol
Sinopsi:

Cos, matèria, temps, espai i relacions són els conceptes clau d’aquesta instal·lació humana: cent vint estructures corporals en què els intèrprets són alhora constructors i materials. Arquitectures efímeres que parteixen d’un protocol matemàtic precís basat en l’atzar i les operacions de simetria, i que són el resultat dels esforços de tracció i compressió dels cossos que hi participen. Un equilibri coral.

Jordi Galí va estudiar dansa contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a ballarí ha treballat amb Emilio Gutiérrez, Wim Vandekeybus, Anne Teresa de Keersmaeker, Lies Pawels i Maguy Marin, entre d’altres, abans de desenvolupar el seu propi treball. L’any 2007 va fundar la companyia Arrangement Provisoire, codirigida amb Vania Vaneau, i amb la qual investiga la transformació de l’espai públic per mitjà del moviment.

Crítica: Orbes

26/03/2019

Eliminar la matèria

per Jordi Bordes

Jordi Galí porta una dècada investigant sobre la densitat que pot provocar una acció quasi mística en un espai quotidià. Perquè la presència d'una activitat artística dota d'oportunitats per redescobrir l'espai. si es fa amb el silenci i la concentració de les seves produccions la jugada guanya intensitat. Després de Maibaum considera que ja ha arribat a un nivell de sofistifcació punta i que ha de trobar alktres camins. Per això, decideix eliminar en aquesta acció de gest i matèria, l'objecte. Ara el cos de l'altre és l'objecte amb el que modelar la figura. Sempre en contínua recerca d'equilibris. Ara, no hi ha la grandiositat dels muntatges fets amb escales, fustes i cordes (com també es veia a Ciel) Ara,símplement hi ha cossos amb la mateixa mirada neutra que fan figures enmig d'un espai rodó i els seus moviments orbitals. En aquest sentit, evoquen al treball de Set of Sets, tot i que eliminant-li l'espectacularitat. Galí cuina cru.

Certament, hi ha camí en aquest treball. També Joan Català, va decidir abandonar el pal de telèfon (Pelat) per abordar altres formes com les cordes i el treball en parella (Menar) I a Tàrrega indagava sobre elements industrials com el ferro (5.102 m/s) i l'espai sonor. També en el treball més auster, hi ha d'haver cerca i troballes. Ara, l'exercici convida a romandre contemplatiu a la sala Oval del MNAC. Probablement, un espai que s'ha contagiat del moviment envolvent però que no ha sabut donar prou contrast entre el desenvolupament magnètic i un espai ja molt ensinistrat, com és el MNAC.