Osmose

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Abans que el capital ho transformés tot, mentre el capital ho transforma tot, existien els microhàbitats de la creació col·lectiva, existien els cossos pre-gènere, existia el ballar compassat, esdevingudes un tot.

Mentre el capital ho transforma tot, abans que el capital ho transformés tot, van existir els cossos en resistència, els cossos en vaga, els cossos contra la paret, els cossos alçant els punys, els cossos fent esclatar la veu.

I existí l’impacte sobtat de deixar de ser un tot.

Diu la física que l’osmosi és un fenomen d’intercanvi de matèria a través d’una membrana semipermeable, entre un mitjà menys dens i un altre de major densitat.

La Mercedes Peón, imprevisible sempre, complexa, desbordant i desbordada fa d’aquesta membrana una metàfora; del capital, potser… i potser de la nostra mirada, que veu i no veu, que veu i no mira, que mira i no entén o que entén sense necessitat de veure.

Osmose és una peça híbrida que no respon als límits ni a les lògiques que separen el fet performatiu del fet musical, l’espai visual de l’espai sonor, el diàleg individual del diàleg col·lectiu, la mirada personal de la mirada política. Osmose neix, i es multiplica, com a creació participada i travessada per l’obra Nación, de Margarita Ledo Andión, en diàleg amb la intervenció de Peque Varela i amb el treball lumínic i escènic de Laura Iturralde.

 

Brigitte Vasallo

Visitar enllaç extern de l'obra

Encara no hi ha crítiques publicades