OVIDIA (coeurs en transit)

Teatre | Nous formats

informació obra


Companyia:
La Société de la Mouffette (Bèlgica)
Direcció:
Javier Jiménez, Vera Glez.
Intèrprets:
Esther d’Andrea, Lucas Escobedo, Vera Glez.(actors i manipuladors)
Sinopsi:

Una "tragèdia de rescat"; dos protagonistes es veuen enfrontats de manera misteriosa i inevitable contra el destí, però en aquest cas es mouen cap a un desenllaç que, lluny de ser fatal, és l'única salvació possible.

* Guardonada amb el premi CENIT (de nous investigadors teatrals organitzat per Talaia i CICU) a la millor posada en escena 2013

Crítica: OVIDIA (coeurs en transit)

04/10/2014

Un conte fosc i delicat protagonitzat per una dona fràgil, sensible, captiva física i emocionalment dels seus fantasmes

per Carme Tierz

En termes freudians, els titelles d’Ovidia (Coeurs en transit) són personatges sinistres, ja que malgrat la seva aparença inorgànica, artificial, semblen tenir vida pròpia. Els seus cossos i rostres distorsionats ens capbussen en un univers pervers, tràgic i absurd. També sublim, un món poblat inicialment per la fràgil Ovidia, una dona que somia amb el seu germà bessó —el “doble”, ombra o alter ego en què es desdobla una persona i que l'assetja, la turmenta, com un fantasma—, i el desequilibrat amo d’un motel gairebé abandonat, símbol perfecte del patetisme i l’aïllament dels personatges que allotja. Els moviments dels titelles, la seva extraordinària expressivitat –fantàstica (i difícil) la feina dels tres manipuladors de la Societé de la Moufette–, aconsegueixen que el públic empatitzi per complet amb el patiment de la inquilina del motel i que en menysprei el propietari.

Tot i que es troba a faltar un argument més elaborat, l’espectacle és visualment fascinant, amb troballes plàstiques de forta càrrega poètica. Com a exemple, l’inici de la funció, quan l’espai escènic, que ens fa pensar en un vell cementiri, es transforma en el motel i el seu entorn –unint-les per la part superior amb uns cordills, les creus solitàries que hi ha a l’escenari passen a ser pals connectats amb fils elèctrics–, o els instants màgics i pertorbadors dels somnis d’Ovidia, en què la veiem en companyia del seu bessó dintre de l'úter matern: dues figures flotants i espectrals que es relacionen d'una manera delicada –dancen, s’abracen, s’estimen– abans de néixer…