Les ploraneres o ploracossos han estat acompanyant als difunts i als seus familiars des de l’antiguitat. Aquesta és una tasca reservada únicament a les dones, sovint traspassada de mares a filles. Una tradició mil·lenària que reflecteix el culte universal a la mort i que encara avui en dia es manté viva a moltes parts del món. Una representació sorollosa, dolorosa i fingida del dol.
Desenvolupada a partir de diverses imatges i referències, “p l a n g ĕ r e” inicia un procés d’investigació per tal de trobar una expressivitat i una estètica marcades per aquest ritual, per elaborar un discurs dramàtic i poètic de l’expressió del dol. Es tracta de deixar que la dansa exerceixi un poder transformador, deixar el que cos i la ment viatgin a través de la dansa, encarnar la manifestació de la pena.
Encara no hi ha crítiques publicades