Paquito forever

Musical

informació obra


Direcció:
Victor Alvaro
Composició musical:
Gerard Alonso (música), Fran Arráez (lletres), Frank Capdet (lletres), Joan Vázquez (lletres)
Direcció Musical:
Gerard Alonso
Coreografia:
Bealia Guerra
Intèrprets:
Joan Vázquez
Sinopsi:

PAQUITO FOREVER està basat en la història real de Paco Alonso, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i va recórrer tot el món ballant i cantant amb les  revistes més famoses, els ballets més aclamats i els artistes més emblemàtics d’aquells temps; instal·lant-se a Nova York i vivint la vida amb una llibertat que aquí a la seva terra no podia tenir.

Finalista a espectacle musical al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Paquito forever

12/10/2017

Un cabaret digne de fascinació

per Christian Machio

Alguns espectadors catalans van conèixer a Paco Alonso a través del musical Flor de Nit i l’encarnació que l’artista feia del personatge Paquito, aquell ballarí del Paral·lel que enarborava la bandera blanca amb topos vermells en plena dictadura del general Primo de Rivera. En Paco encarnava a Paquito en un rol que tenia coincidències amb la vida real de l’actor més enllà del nom. Talment com si Vázquez Montalbán s’hagués inspirat en ell per crear-lo.

L’equip de l’Almeria Teatre, encapçalat per Victor Álvaro, van veure durant les funcions del revival de Flor de Nit tot el potencial escènic que oferia la vida d’aquell ballarí transformista nascut a Barcelona, d’arrels andaluses i que s’havia passat mitja vida als Estats Units. El resultat que signen Gerard Alonso, Fran Arráez i Frank Capdet és un cabaret homenatge on l’actor Joan Vázquez encarna en Paco i, enmig del càsting de Flor de Nit, ens fa cinc cèntims del que ha estat la seva vida.

L’opció del cabaret és segurament una de les més encertades per mostrar de manera àgil i en la mesura justa la magnitud d’un personatge que, ho admeto, acaba fascinant. Després d’unes quantes temporades i bolos interpretant a Paquito al Flor de Nit de l’Almeria Teatre, Joan Vázquez ara fa una quadratura del cercle i interpreta l’actor que el va interpretar en la producció original de Dagoll Dagom. Vázquez sap portar el pols de l’espectacle sense pràcticament desaparèixer de l’escenari, i col·loca la comèdia on toca sense perdre la vessant poètica quan és necessari.  

La variada i diversa banda sonora, número rere número, ajuda a fer avançar l’enumeració curricular que no fa més que anar in crecendo: des del taller de cotxes del seu oncle fins al Radio City Music Hall de Nova York passant per un escenari de Las Vegas al costat d’Eddie Fisher o una producció de West Side Story a Dinamarca supervisada per Jerome Robbins fins arribar, és clar, al Flor de Nit de Dagoll Dagom a la Barcelona olímpica.

No espereu trobar una imitació o un joc de fidel suplantació, aquí del que es tracta és de gaudir amb una ficció que té molt d’autèntic. Ho té tot. Fins i tot el vestuari que apareix a escena i que va cosir Alonso en els darrers anys de la seva carrera. Des de l’obertura de l’espectacle –un excel·lent retrat frenètic del Paral·lel dels seixanta- fins al número final, la major part de la banda sonora és de creació pròpia de manera que som davant d’uns dels musicals de creació de la temporada.


Trivial