Experiència transdisciplinària, basada en el circ contemporani, el paisatge sonor i la instal·lació. Un escenari mòbil inspirat en la forma i el moviment d'una baldufa que esdevé instrument musical mentre l'artista sonor i els performers interactuen. El seu moviment rotatori i circular ens dibuixa el pas del temps. També es pot identificar com un artefacte lúdic o esdevenir el reflex d'un picador eqüestre on els equins són lligats per a la seva domesticació. La recerca de l'equilibri en la inestabilitat, l'acceptació dels límits per trobar la llibertat.
Un treball de recerca i un espectacle són dues coses ben diferents. De vegades, la recerca és el primer pas per a un espectacle acabat. En moltes ocasions, la investigació es queda però en una peça interessant lluny de poder-se englobar encara com a espectacle. Em sembla que això és el que li passa a 'Picadero'. La mexicana Ingrid Esperanza continua amb les seves recerques que ja va començar fa 10 anys amb la companyia Imaga, però en aquest cas vol acabar estirant tant la peça que la proposta acaba desdibuixada i en molts moments es fa repetitiva.
En el seu primer treball en solitari, Esperanza ens presenta un nou aparell amb forma de roda que s'eleva gràcies a un sistema de politges que a Tàrrega conduïen dos riggers, un dels quals estava visiblement lesionat en un braç. La roda giratòria serveix de base per als equilibris i també, a través d'un pal central, per als exercicis de suspensió capil·lar, la tècnica que Esperanza va començar a investigar després d'una visita al Circ Raluy. Esperanza és ja un referent en aquesta tècnica i gràcies a la seva recerca ha portat la suspensió capil·lar a una nova dimensió que l'aproxima a la dansa i la performance.
La peça 'Picadero' utilitza llum estroboscòpica, efectes lumínics i sonors d'alta intensitat i instruments de corda rars. Tot això acompanya el moviment de la roda i els equilibris i desequilibris d'Ingrid sobre i sota un aparell que evoca el pas del temps. A l'espectador, però, crec que li falten pistes per interpretar la creació. Després de les primeres sensacions i l'impacte de veure l'aparell en moviment, es pot sentir perdut per trobar sentit a tot plegat.