L’actuació de Piotr Bec-zala a l’església del Carme és de les que es recordaran durant molt de temps a Peralada. Va passar una cosa semblant amb Sondra Radvanovsky, Jonas Kaufmann o Angela Meade, però el tenor polonès de 46 anys va aportar, a més, el valor afegit d’una veu pletòrica de bellesa, naturalitat, una inusual facilitat per atacar els aguts i un legato de primera.
El que és un dels cantants fetitxes del Met novaiorquès i dels principals teatres d’òpera europeus va acreditar que a la seva corda hi té avui escassos competidors del seu nivell. Amb l’excel·lent acompanyament de la pianista Kristin Okerlund, l’artista va oferir un recital variat i intens, que li va permetre mostrar la seva versatilitat i la solidesa d’un estil construït sense presses i que el fa ser millor cada any que passa.
Beczala va anar al gra. El seu recital no va tenir res a veure amb els més neutres que ofereixen la majoria dels intèrprets en què alternen obertures amb escasses peces i es reserven per a les propines. El tenor es va buidar des del primer moment i va deixar pocs segons de marge entre cada bloc del seu programa. A la primera part, consagrada al lied , va arribar a oferir ¡17 cançons!
Va començar amb la romàntica Adelaide de Beethoven per enfrontar-se tot seguit a vuit cançons del cicle Amor de poeta de Schumann dedicades a Heine. Les obres van ser desgranades amb una sensibilitat i un lirisme exquisits. Va sorprendre després amb el postromàntic polonès Karlowicz, un delicat compositor de cançons. Va tancar la primera part amb peces de Strauss, entre elles l’espectacular Ich liebe Dich .
Però va ser en el tram operístic on el tenor líric va exhibir totes les seves qualitats. Di tu se fedele d’ Un ballo in maschera i La mia letizia infondere d’ I Lombardi , totes dues de Verdi, van entusiasmar el personal. Va ser increïble la versió del cèlebre Lamento di Federico de L’arlesiana de Cilèa. El cantant va exhibir el seu total domini de l’instrument vocal.
Però Beczala es guardava encara prodigiosos asos a la màniga. Va ser emocionant la seva interpretació de la cançó del mercader indi de Sadko de Rimski-Korsàkov i demolidora la seva recreació d’ E lucevan le stelle de Tosca . La pàgina més coneguda de l’òpera Zanek de Zelinski i la peça més cèlebre de Das Land des Länchelns de Lehár va tornar a posar a prova la irresistible bellesa dels seus aguts.
Un parell de napolitanes, Core ingrato i O sole mio i una mostra del repertori francès van provocar el deliri en el moment dels bisos, amb interminables bravos i aplaudiments. Inoblidable.
