A cavall entre la dansa, el circ i les arts visuals i amb el concurs de 22 cadires, aquest creador txec se submergeix en l'esforç de construcció, desconstrucció i reconstrucció indefinida de l'univers. El resultat és un solo intel·ligent i juganer que, mitjançant l’ús de principis elementals, ens fa preguntar-nos sobre el refinament, la complexitat i la transcendència del nostre món. Una metàfora física on la paciència i l’esforç converteixen els objectes quotidians en peces d'arquitectura sofisticada. Una actuació que estimula la imaginació i ens fa contenir la respiració.
Encara no hi ha crítiques publicades