Puces Cirkus Moner

informació obra



Intèrprets:
Teia Moner, Jimena Cavalletti
Companyia:
Jimena Cavalletti
Sinopsi:

Un meravellós circ de puces considerat pels especialistes com un dels millors del món, format exclusivament per puces femelles. Vet aquí un espectacle d’artistes el·líptics. O, dit en paraules més correctes, d’artistes tan minúscules que ni es veuen. I és en aquesta visibilitat invisible dels personatges protagonistes on rau tota la gràcia del muntatge, sens dubte un dels més rodons i impactant d’aquesta titellaire de llarg alè i amples registres que és Teia Moner.

“El món del circ sempre m’ha captivat. He treballat algunes de les seves disciplines com el clown, el trapezi, els malabars i la màgia. Però la meva carrera artística no ha estat encaminada a la pista. Gràcies a les seves característiques, el circ de puces m’ha permès abocar tota aquesta experiència. El meu circ es diferencia dels altres perquè està format exclusivament per puces femelles. Després de molts assajos i molta paciència les meves puces fan proeses fins i tot impossibles pels humans. Són valentes, meravelloses i encantadores. Aquestes heroïnes porten noms d’artistes que han destacat pels seus números. Espero que les meves “pucetes” us sedueixin tant com a mi” 

Teia Moner


Crítica: Puces Cirkus Moner

13/06/2017

Una domadora d'emocions

per Mariona Sanfeliu

Teia Moner és una domadora d'emocions. Emocions de sorpresa (oooh!), de por (ai, ai, ai!), de misteri (segur...?) i d'alegria (visca!) que desperta entre els infants que, emocionats, veuen com unes misterioses i invisibles puces ensinistrades fan equilibris sobre corda fluixa, toquen instruments en miniatura (la meravellosa Orquestra Pusil·lànime!), o es fan de pregar dins del seu camerino, com la Puça Minelli.

Aquesta petita pista de circ en miniatura, amb tots els seus detalls, daurats i vermells, lletres lluminoses i carruatges, ens transporten als grans espectacles de circ d'abans, amb actualitzacions molt humorístiques i ben incorporades, com la puça que arriba en dron, o la puça que es fa un selfie amb el públic.

I ja que hi som, i l'artista ha adaptat el seu número als nous temps, amb aquestes ocurrents picades d'ullet a les modes actuals, fora bo que també tragués del seu guió la referència als elefants i els lleons, perquè els nens d'avui i de demà ja no els tindran en el seu imaginari, perquè no ens cal sotmetre a animals ni utilitzar-los, preferim l'enginy i la destresa de qui busca els límits de les capacitats humanes... o d'artròpode ectoparàsit... com al circ de puces de Teia Moner!