Quan l'amor és un joc

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Murga
Intèrprets:
Edu Gibert, Claudia Longarte
Producció:
Versus Teatre
Escenografia:
Albert Borrell
Vestuari:
Pilar González
Il·luminació:
Daniel Gener
Ajudantia de direcció:
Marià Font
Autoria:
Nico Roig
Composició musical:
Nico Roig
Sinopsi:

Quan l’amor és un joc explica les vivències de dos amics, Oscar, divorciat des de fa tres anys, i Albert, que viu una greu crisi matrimonial.Tots dos decideixen passar uns dies de vacances a Rio de Janeiro acompanyats de l’Avril, la filla de l’Òscar, que acaba de fer 18 anys i viu una apassionada història d’amor amb el millor amic del seu pare, a qui ella anomena Tiet Albert.

Les peripècies d’un pare gelós i indignat, per aconseguir saber qui és qui s’ha embolicat amb la seva filla, el porten a unes situacions realment grotesques i ridícules i més quan no sap que es tracta del seu millor amic.
El veí brasiler dels nostres protagonistes, l’Edivaldo, acabarà d’embolicar la troca en una història de capricis i aventures que ens fa arribar a pensar que l’amor és, moltes vegades, només un joc.

Crítica: Quan l'amor és un joc

06/08/2016

Un riu d'amor... a Rio!

per Andreu Sotorra

L'amor dóna per molt. I encara més si és un joc. Com el joc que comença net i acaba enterbolit i que teixeix amb una aparent ingenuïtat la jove protagonista d'aquesta comèdia que embolica el millor amic del seu pare en un moment que les veteranes relacions de parella d'ells dos trontolla.

Miquel Murga no abandona el gènere de la comèdia —que hauríem d'anomenar de bulevard sense complexos— i que l'ha portat als escenaris en les últimes temporades amb la direcció de muntatges com «Divorci», «T'estimo, però no tant» o «Vis a vis a Hawai». Aquest estiu fa doblet amb l'autoria i direcció de «Quan l'amor és un joc», al Versus Teatre, i amb la direcció d'«Una família indecent», d'Ever Blanchet, al Teatre Gaudí Barcelona (motiu d'una altra crítica aquí mateix).

L'estiu del 2016 és, sobretot, l'estiu de Rio de Janeiro —els Jocs Olímpics han amagat per uns dies els problemes socials i polítics que viu el Brasil— i Miquel Murga, que amb Rio hi té una flaca, ha recuperat la comèdia que l'estiu del 2006, fa deu anys, va estrenar al Teatre Borràs amb el títol «Tres dies a Rio», amb Xavier Serrat, Mireia Sanmartín, Carme Canet, Santi Sans i ell mateix com a actor, sota la direcció aleshores d'Anna Sabaté.

Una reescriptura i una redimensió escènica i de personatges ha convertit aquella comèdia en l'actual versió de «Quan l'amor és un joc», que continua bevent de les fonts cinematogràfiques que neixen amb la pel·lícula del 1977, «Un moment d'égarement», de Claude Berri, que ha tingut una nova versió de Jean-François Richet l'any passat, estrenada aquí amb el títol «Tres dies a Còrsega», i que, abans, el 1984, ja havia interessat també el director Stanley Donen, amb el film «Blame it on Rio», amb el granat Michael Caine i la jove Michelle Johnson. Com deia, doncs, l'amor dóna per molt, sobretot en el cinema i el teatre, que són l'altra cara del mirall de la vida real. (...)