Que dansi qui vulguis

Dansa

informació obra


Sinopsi:

El Mercat de les Flors engega la nova temporada amb el resultat d’una proposta en què destaca per sobre de tot la participació. Sota el títol Que dansi qui vulguis!, el mes de juliol es va posar en marxa un procés per triar l’espectacle inaugural.  Prop de 17.000 vots han decidit, d'entre les propostes seleccionade sper abonats i per"ambaixadors" del Mercat que van assistir a les jornades de Finestra d'internacionalització de la dansa catalana dins del Grec 2013.

El programa varia, depenent dels dies:

dijous, 26 de setembre: Elegantly wasted. Cia Nadine Gerspacher. 19h; Cia La taimada/Olga Álvarez. 20:30h; Wish de Cobosmika company: 21h.

divendres, 27 de setembre: Elegantly wasted. Cia Nadine Gerspacher. 19h; Cia La taimada/Olga Álvarez. 20:30h

dissabte, 28 de setembre: Balbir, el meu avi. Thomas Noone Dance. 18h; Solos Bach&Gould. Albert Quesdada. 21h.

diumenge, 29 de setembre: Bathroom Symphony. Cia Vero Cendoya. 19h; Black Out. Alta realitat/Jordi Cortés. 21h.


Crítica: Que dansi qui vulguis

28/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

El públic té molt a veure en els espectacles, que sota el nom Que dansi qui volguis! inauguren la temporada del Mercat de les Flors doncs les propostes de les companyies catalanes que participen, Nadine Gerspacher, La Taimada i Cobosmika Company , han estat seleccionades

pels espectadors.

Revisant la programació de la temporada del Mercat és fàcil observar l’atenció especial que se li dedica al circ i, pot ser casualitat, o no, però Wish, el muntatge de la companyia Cobosmika, inclou una dansa aèria que ens apropa molt a les cabrioles del circ.

Wish, de Peter Mika i Olga Cobos, és una obra emmarcada en un món místic i poètic, atmosfera inspirada en els quadres del pintor, filòsof i escriptor rus Nikolai Roerich, però que, per altra banda, també ens porta a la memòria espectacles de la companyia Batsheva o imatges captades pel  fotògraf David Ruano.

Cants místics del compositor israelià Avi Belleli, un vestuari sobri d’una paleta de grisos, i unes suggerents projeccions embolcallen als vuit intèrprets que es mouen enmig d’una atmòsfera fosca i tenebrosa. El seu moviment és molt energètic i contundent, si bé, no es pot evitar que a moments arribi a fer-se pla i reiteratiu.

De totes maneres, l’espectacle crea imatges potents com, per exemple, el vol d’una ballarina-àngel que estableix un pas a dos amb un ballarí o fragments corals en els quals les sabates agafen un protagonisme dramàtic.

Wish ens condueix per llocs propis de la desolació, on murs i filats són sinònim de presó i tortura; on esquelets i coloms blancs són parts oposades de la balança.

En resum, ens trobem davant un espectacle que troba el seu valor més en la posada d’ escena que en la part coreogràfica. Més en la globalitat que en els fragments purament de moviment.