Alberto San Juan i Nuria Gallardo, junts en un espectacle doble dels autors britànics David Greig i Clara Brennan. Una denúncia de les polítiques neoliberals.
'Recortes' és teatre urgent. Un projecte sorgit de
l’impuls immediat de tots els qui formem la companyia. Necessitem passar a
l’acció davant dels fets que estem vivint. Quina és la millor resposta que podem
donar a la violència metòdica i organitzada que exerceix el poder contra els més
dèbils? Com podem mantenir la dignitat en temps devastats? La nostra resposta és
aquest muntatge.
El Lliure acoge durante unos días un “double bill” de teatro con intención política: en Montjuïc Un enemic del poble, y en Gràcia –y sólo hasta el domingo– Recortes. A partir de dos monólogos de David Greig (Fragile) y Clara Brennan (Hi Vis), Mariano Barroso ha construido un notable manifiesto revolucionario sin prescindir de la calidad teatral, incluso sin prescindir de la sensibilidad y el humor. Humanismo bien entendido. Recortes es un teatro necesario, legitimado ante el desmantelamiento de la sociedad del bienestar. Nuria Gallardo (una madre que reinterpreta la dignidad para socorrer a su hija desahuciada por el Estado) y Alberto San Juan (un “paria” que se reivindica como mártir) se suben a una tarima para defender unas palabras cargadas de verdad como si fueran las propias. Una función de asistencia casi obligatoria.