La música d'instruments de vent i timbals és un eficaç reclam que anuncia festa. La invitació és benj esbojarrada i, per aix+o, no veuen de bon ull que el públic es limiti a aplaudir, rítmicament, asseguda a la cadira. És una gresca d'envelat, desenfrenada. Amb un cantant xouman que es disfressa amb perruques i ulleres estrambòtiques, que s'empassa un globús inflat (!) i que, sobretot reparteix bon rotllo entre tots els assistents.
La diversió recorda molt als xous de Guillem Albà i el seu Marabunta, que va ser la versió a escena del cercavila dels Always Drinking Marching Band. Res és nou. De fet, amb un toc més tranquil també irrompen amb força aquesta Mostra d'Igualada (i aquest estiu) les Balkan Paradise Orchestra