Dins del DanSAT!, s'ha proposat una sessió doble (ahir i avui) de tastets coreogràfic.s són quatre fragments que ajuden a comprovar l'àmplia gamma de dansa contemporània que es desenvolupa a Catalunya. Aquests són alguns breus comentaris de cada un dels fragments:
Canard de la cia. Sugar. Proposats per Roberto Oliván plantegen un moviment coreogràfic que parteix del circ: la perxa xinesa i el joc malabar amb bitlles. Hi ha una frescor que permet connectar molt bé amb el públic. Sense arribar a buscar "el més difícil encara" plantegen unes imatges divertides (com la d'aguantar-se a la perxa per la pressió del company cap a l'element) O situacions surrealistes com quedar cap per avall tocant a terra com si s'hagués equivocat la direcció i creient-se que s'és a dalt de tot. Són jocs blancs, amb un cert aire de clown que hn de procurar no magnificar per no perdre la compostura i que, per moments, permeten transformar la parella d'acròbates en un preciós cigne de coll blanc.
All About, a càrrec de H. Carafi i M. Sánchez (ballarines d'Increpación Danza que és qui els ha proposat) també ésuna peça còmica, però amb una certa amrgor, un cinisme que serveix per evidenciar que només existeix el present i que la trajectòria no fa mai gruix, es leamenta del coreògraf Ramon Baeza. Si només existeix el present brillant, tothom passarà a ser vell, antic i desvaloritzat. Davant d'aquesta buidor a l'estòmac, opten per evocar l'humor necessari per engaltar cada revés de la vida. El treball planteja dos solos interpretats, pràcticament, en paral·lel, des de dues realitats (les dues ballarines tancades en el seu cercle de lum) que els separa una dècada. La peça pertan al nus d'una obra que s'estrenarà, completa, al novembre.
Rewind de Manuel Rodríguez. Ballarí indiscutible de La Veronal (companyia que va recomanar la peça: Siena, Vorònia, Rússia...) ofereix uns moviments preciosistes. És un personatge fosc, adolorit, perdedor, víctima d'un destí, aparentment, poc plaent. Són moviments que recorden als de La Veronal (el Kóba, ideat per Marcos Morau amb els seus ballarins) fragmentats, de moviments de braços, coll i cames amplis però que, en qualsevol moment pot quedar truincat, frenat i que reprén una altra trajectoria. Tot alt i prim, de negre, amb un rostre i unes mans de dits llargs recorda un cigne negre, fins que, d'esquena, es gira mira al públic i apaga el llum. Genial.
La vida era de la cia, Vbuit que han rebut l'alternativa de la Cia CobosMika. El seu fragment busca una proximitat amb l'espectador, fins a pujar-lo dalt d el'escena i ballar-li als seus peus. Hi ha una fredor entre els personatges que contrasta amb la proximitat dels ballarins i el públic. La coreografia, molt el·líptica, de contact, amb una dolça fisicalitat guanya en dramatisme quan es comprén el desacord de parella, el trencament d'una relació. I la culpa ("ho sento") diuen xiuxiuejant els personatges a tothom. Amb la pluja, arriba el moment de la sanació, de la neteja. Un cop els cossos han rebut l'aigua purificadora (que aboquen els companys accidentals d'escena) la discussió es dissol, l'harmonia torna a l'espai, plàcidament. Potser és la mes completa de les quatre perquè sap connectar pels porus d ela pell amb el públic i, tot i no ser el moviment més net i brillant, és ell que evoca més caudal en el riu emocional i interior de la coreografia. Respira subtrama intensament.
