Silence!

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Stéphane Augier, Metty Bénistant, Raymond Gabriel, Bernard Graell , William Perez, Ruddy Thery
So:
François Hourtané
Il·luminació:
Michel Pradillon
Vestuari:
Pascale Dorvillers , Alejandra Lorenzo
Escenografia:
Roger Orra
Sinopsi:

Abans de la tempesta hi ha el silenci. Espectacle percussiu i pirotècnic itinerant. Amb una indumentària metàl·lica, els intèrprets avancen enmig d'un estrèpit encegador. Els ritmes potents s'intercalen amb el silenci, generant una tensió que no s'esvaeix. Al final del recorregut, una escena fixa evoca una muntanya de metall. Els personatges envaeixen l'espai com explorant un nou territori. La muntanya esdevé un volcà. Els personatges són alliberats de la seva cuirassa metàl·lica, compartint de nou el silenci.

Crítica: Silence!

14/09/2017

Pirotència i percussió

per Jordi Bordes

Festa i soroll pautat, amb pentagrama. Tot i la provocació del títol, aquesta producció està pensada per a ser una petita revolució de sons. La irotècnia se suma als devessall de ritme de tambors i platerets de l'escena. Es podria ballar (si més no, movent el cap) a partir de les percussions dels artistes. Però, en realitat, és una orgia de sons que és interessant buscar d'on procedeix cada so. Qui porta cada ritme. Quan esclataran els coets, sovint com a punt final de la partitura. 

Hi ha un cert gust pel futurisme apocalíptic de Mad Max, com si fossin una societat fills de la III Guerra Mundial. El seu gust pels ritmes percutius, remerten a companyies com Mayumana o Stomp però aquests, en comptes de completar la m´sucia amb una partitura i uns depurats jocs de llums que provoquen efectes interessants, rematen amb la percussió i el foc. És més brut, més a l'engròs.Com els espectacles multitudinaris de la fura dels Baus, de fa uns anys. En aquesta edició de FiraTàrrega,la cessió d l'Hort del Barceloní, converteix la proposta a una inauguració encoberta. Si Ada Vilaró i Josep Perelló sumen  sensibilitat i de pau interior i vida contemplativa a urGENTestimar, els de Silence remeten a la festa, al clam més orgànic i bèstia que pot emetre un ésser humà.