Silenci... Dansa

Dansa

informació obra


Companyia:
Helena Lizari y Laida Aldaz
Autoria:
Helena Lizari y Laida Aldaz
Sinopsi:

Com a fruit de 20 anys d’experiència en l’ensenyament de la dansa, la companyia de dansa tradicional i contemporània Factoria Mascaró estrena un espectacle per al públic escolar i familiar que neix a partir de diverses  propostes didàctiques treballades a les aules. El contrast entre el moviment en silenci i l’acció coreogràfica amb música és el fil conductor de l’espectacle.

Crítica: Silenci... Dansa

06/10/2017

Dansa que busca explicar-se

per Núria Cañamares

La Factoria Mascaró ha portat sobre l’escenari els seus 20 anys de trajectòria ensenyant dansa. Desenvolupant en escena els mots que, a poc a poc, grafitegen en un plafó posen cos i moviment a conceptes tan diversos (i allunyats?) com la manipulació, el diàleg, el grup, el caràcter, el mar, el contrapès, la fisicalitat, els recorreguts, les frases i qualitat de moviment, l’aire, el gust, el gest... Una proposta que, per l’objectiu compartit d’explicar la dansa, recorda les conferències ballades de Toni Jodar/BdDansa_Explica Dansa, si bé difereix en la forma, condicionada sobretot pel públic al qual s’adreça: l’infantil.

‘Silenci... Dansa’ s’acaba d’estrenar a la Fira Mediterrània de Manresa i, per tant, encara ha d’agafar la volada que segur que té, però en aquests moments la intenció de difondre i apropar la dansa atrapa només a estones a un pati de butaques ple de nens i nenes expectants per ser interpel·lats i participar en l’espectacle amb un rol actiu. A la dificultat intrínseca (i no sempre necessària) per “fer-se entendre” de la dansa, s’hi suma la voluntat de dirigir-se al públic més menut que, inquiet, riu en moments que no estan pensats com a tals, en veure pilotes gegants no pot refrenar les ganes de jugar o bé troba en endevinar la paraula que està a mig escriure un reclam on agafar-se, deixant de banda el significat real d’aquesta acció.

L’espectacle té alts i baixos amb curioses remuntades quan es coreografien les engrescadores melodies de ‘Pa amb oli i sal’ dels Blaumut o ‘El camí’ de Joan Colomo. Recursos com les màscares amb què es recrea perfectament el solemne Ball de l’Àliga, les teles que simulen les onades del mar i unes pilotes il·luminades que es passen de mà en mà són troballes que s’esgoten ràpidament i, si bé el ritme de successió d’escenes és àgil, sembla no ser suficient per mantenir connectats infants i família. També se li pot donar un tomb més a la translació dels conceptes per extreure’ls encara més de l’experimentació de l’aula i reforçar-ne la dramatúrgia.