La intèrpret Abril Mondragón convida a un conte fosc. Una narració amb petits salts cronològics cap endavant i cap endarrere que exposa tres generacions de dones: l'àvia, les germanes i la néta (que és ella mateixa). La propota beu d'un teatre de rtual en què el símbol té un pes central en l'execucio de la peça. Es narra, es viu es comparteix el patiment dels personatges i tot deixa un rastre. sigui en la sorra que dibuixa els canvis d'escena, com en els claobscurs de darrere les cortines, mil·limètrixcament il·luminades. Les màscares defineixen quin personatge viu o explica l'escena. El cos es vincla co si fos l'àvia os'eixoriveix si parla la més jove de totes.
Aquest quadre de record dolorós familir serveix per construir una realitat d'un paradís idíl·lic que es va contaminant per culpa de l'ambició del diner, l'ànsia de cntrol del territori i la incapacitat que l'educació i la tolerància aflorin davant de tanta destrucció. Els camperols troben, en el cultiu de la droga, un motiu de supervivència. Que Amèrica consumeix amb grans quantitats i a preus desorbitats. s'enreiqueixen els intermediaris que reforcen la seva posició amb els exèrcits paramilitars. La democràcia de l'Estat mexicà és cada cop més llunyana i el govern decideix recuperar-lo a través de la violència i la imposició. Però quan es volen imposar les lleis, ja fa temps que hi ha un nou ordre que no es deixa véncer. Les bales cauen sobre les víctimes que, indefensos, comproven com ningú els protegeix i tothom els ataca.
Aquest treball de la companyia Arte Contra la Violencia treballa, precisament, per restablir confiança a través de la cultura amb la gent que pateix aquesta pressió de la violència. De fet, aquest estat de Guerreros coincideix amb el de Veracruz que Lagartijas tiradas al sol va plantejar al Temporada Alta 2016. Aquesta companyia de teatre documental mexicà (que ho presenta des d'una realitat a vegades falsejada, però sempre amb una veritat escènica) s'ha compromès a fer un retrat dels 32 estats que formen Mèxic, en formats no sempre escènics. Altres títols són Tijuana o Santiago Amoukalli. Arte Contra la Violencia signa un treball més simbòlic, amb un ritual que recorda a altres accions de companyies com La Jarra azul. Emocionaven rescatant veus dels nens catalans exiliats a Mèxic durant la Guerra Civil Espanyola, i que ja mai tornarien (Los niños de Morelia) o bé 3, 2,1 Contra la violència de gènere.
