Sodade...

informació obra



Interpretació musical:
Maël Oudin (baix), Anouk Germser (veu)
Composició musical:
Anouk Germser
Direcció:
Julien Athonady, Christian Lucas
Ajudantia de direcció:
Claude Krespin (mirada externa), Nina Enfedaque Morer (mirada externa)
Vestuari:
Camille Lacombe
Il·luminació:
Rémi Athonady, Sarah Filmer Sankey, Mylène Pastre
So:
Clément Agate
Escenografia:
Clément Agate, Eric Sabre , Aurélien Prost
Producció:
Association Cirque En Lorraine, Théâtre Transversales, Dulce Duca
Companyia:
Dulce Duca
Sinopsi:

Faula sentimental als aires.

Totes les nits de tempesta,

un ancià, exiliat des de fa molt de temps,

s’acosta a la vora del mar.

Quan el vent acaricia la seva pell,

torna als seus records indelebles.

Un somni de dolça nostàlgia, no oblidar mai,

i seguir vivint el que sigui necessari.

Al voltant d’un cable sense fi,

quatre cossos en moviment, en equilibri,

com els que van i vénen, onades del temps passat.

Sodade… és un cant a la vida,

una faula als aires,

explicada per dos músics tocant i cantant

en una estructura única de circ…

Crítica: Sodade...

08/10/2017

Circ d'alta volada poètica i de dificultat notable

per Jordi Bordes

Un espectacle rodat i amb instants d'una plasticitat preciosa. D'entrada, l'artefacte ja és molt interessant perquè disposa dos cables per fer funambulisme i que es mouen a través de dues rodes immenses. Que la musica sigui en directe (i esquitxant músiques generalment pausades d'arreu de les cultures) és un valor afegit. Hi ha molts recursos escènics interessants. Com l'ús de les llums, el joc de les trapes des d'on apareixen i desapareixen els acròbates i des d'on fan voleiar fulls que evoquen a cartes mai enviades. Transporten l'espectador a un vaixell imaginari, possiblement: l'univers patina un pèl en aquesta proposta que, tot i així, es deixa prou ambígua perquè sigui l'espectador el que construeixi la situació a partir dels buits. Domina un treball al cable (amb i sense contrapès) aparentment clàssic però que va trufant de noves formes, exercicis, coreografies i acrobàcies que fan molt mes complexe i interessant la disciplina. Molt recomanable per a tot tipus de públic. És una muntatgte de carrer, pensat per a ser vist a dues bandes, el que permet millorar molt la visibilitat del muntatge (que ja de per sí és notable perquè la majoria dels exercisis passen dalt dispositiu. Cossos de molta força, excel3lent equjilibri, vestuari equilibrat i aparentment desordenat, i una música que posa la pell de gallina.