Sólo Sola

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Un batec des del més intern per fer visible la força del dolor profund, la desesperació de la lluita, la lleugeresa de l’alliberament i la carícia de la bellesa d’una dona.
La Cia. Iván Góngora treballa en la recerca constant de nous registres per al flamenc, que conversa amb gèneres com la dansa teatre, la performance i el hip-hop. Sólo sola és una peça dirigida pel mateix Iván Góngora que, després d’un any de recerca, integra estils i sons en una única emoció interpretada per una dona. En aquesta ocasió compta amb la col·laboració de l’artista Kanga Valls, un símbol del hip-hop amb una creativitat única i original, per treure el millor de la ballarina multidisciplinària Yaiza de los Muros que és qui interpreta la peça. La veu i el piano de Paula Domínguez, juntament amb el silenci i el so imprevist de l’espai, posaran la música a aquesta peça.

Crítica: Sólo Sola

29/09/2019

Emocionar-se en diferents registres

per Jordi Bordes

Hi ha un flamenc (cada cop més nombrós) que vessa pels costats: necessita escapar-se dels cantons. I completar-lo amb altres formes d'expressió, de posada en escena, de vestuari.

Sense saber-ne de pals de flamenc, i sense que una veu ho canti (el principi de la peça) es percep aquest dolor amb el zapateado sobre una planxa microfonada. Hi ha un dolor que s'expressa en el cos de Yaza de los Muros. Sense necessitat de faralaes, els seus braços i les seves cames modulen una expressió corporal d'aflicció. L'aire que necessita aquest personatge apareix en el cant de Paula Dominguez. De fet, expressa també un encadenament que l'atenalla amb passes de mim i una dansa que l'arrossega per terra i que els braços també impacten com ho fan els peus per percutir un so. L'aire que omple els pulmons de l'intèrpret per expressar-se fora del flamenc no allibera el personatge, carregat del seu dolor. Sumant-li una nova forma de ball modula i tridimensionalitza aquest sentiment. Com els actors de musicals quan decideixen expressar el seu pensament més íntim, invocant-lo amb una partitura.

És un treball senzill i directe, que manté l'antenció de la canalla per la seva brevetat i, sobretot, per la intensitat de la intèrpret. En aquest sentit, la veu i la música és un bàlsam que amoroseix el treball de 20 minuts de durada.