nterpretació d’una de les obres més conegudes del repertori de música sacra del segle XVIII.
El Cor de Noies de l’Orfeó Català és una formació de veus blanques integrada per 40 cantaires d’entre 16 i 25 anys. Aquesta temporada presenten l’Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi, un artista barroc de vida breu (1710-1736) que, precisament, va escriure aquesta composició al final de la vida, malalt de tuberculosi i quan sabia que possiblement moriria. L’obra, amb deu moviments, parla sobre el dolor de la Verge durant la crucifixió de Jesús. El Cor de Noies de l’Orfeó Català actua amb Vespres d’Arnadí, una formació que va ser creada l’any 2005 per Dani Espasa (en aquest concert, al clavecí) i Pere Saragossa per interpretar, amb la màxima frescor, però amb instruments i criteris històrics, peces del repertori del barroc. Posen les veus al servei de la interpretació de la peça la soprano Ulrike Haller, una cantant italiana, preparadora vocal del Cor, que ha col·laborat sovint amb el Palau de la Música, entre altres institucions musicals catalanes, i la mezzosoprano Marta Infante, una artista nascuda a Lleida amb una activitat notable en el camp dels lieder i que ha actuat amb les principals institucions simfòniques del país.
El concert té una dimensió escènica de la qual s’encarreguen Davo Marín i Carme Milán. Tots dos han creat i interpreten la coreografia d’aquesta funció que dirigeix Marc Rosich, un director i dramaturg que durant la seva carrera ha tingut una intensa relació amb la música (ha escrit llibrets per a cantates i òperes i ha dirigit posades en escena de concerts) i que, en aquesta edició del Grec Festival de Barcelona, també presenta i dirigeix el seu muntatge de text Isadora.
Peça entranyable, l’Stabat Mater de Pergolesi és una de les obres més divulgades de la música sacra del segle XVIII i aquest estiu forma part de la temporada del Cor al costat de l’orquestra Vespres d’Arnadí i amb una proposta escènica singular.
El programa d'aquest concert està dedicat a la Verge Maria amb intenció d’exaltar-ne la figura i d’il·lustrar un dels moments més difícils de la seva existència: el sofriment i la mort del seu fill. També vol ser un homenatge a totes les mares del món que han patit i pateixen el dol de la pèrdua d’un fill i lluiten la resta de les seves vides per imaginar, lluny del dolor, un lloc per als seus petits. Com diu la cançó de Maggie Siff: may you stay in the arms of the angels.
Per això, al voltant de l’Stabat Mater s’interpretaran també la peça O Virgo Splendens del Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV); l’Ave Regina Caelorum del compositor del barroc francès Marc-Antoine Charpentier; la creació Wiegala de l’escriptora i compositora jueva Ilse Weber, que va morir el 1944 al camp de concentració d’Auschwitz; la cançó de Maggie Siff May you stay in the arms of the Angels; Lux aeterna, de la compositora canadenca Sarah Quartel, i el Salve Regina de l’hongarès Miklós Kocsár.
