Stockmann

Teatre

informació obra


Autoria:
adaptació de l'obra d'Ibsen)
Companyia:
Les Antonietes
Direcció:
Oriol Tarrason
Intèrprets:
(Intèrprets ESTRENA:) Annabel Castan, Bernat Quintana, Pep Ambrós, Mireia Illamola, Arnau Puig, (Intèrprets REPOSICIÓ:) Òscar Muñoz, David Vert, Annabel Castan, Mireia Illamola, Santi Ricart
Il·luminació:
Iñaqui Garzón
So:
Eduardo Arbide
Producció:
Les Antonietes
Adaptació:
Oriol Tarrason
Sinopsi:

Torna als escenaris (amb canvis d'actors) l'adaptació d'Un enemic del poble d'Ibsen de Les Antonietes, un espectacle que va ser molt ben acollit per la crítica i el públic. Les Antonietes és un grup que planteja adaptacions des del respecte de l'autor, afegint-li una manera d'actuar molt enèrgica i natural. Els actors sempre són a escena, interpretin, o no, el personatge. Les seves mirades simplifiquen text i trama però eviten deixar l'acció de l'obra original. Stockmann/Un enemic del poble és un drama que denuncia la corrupció política i social, incapaç de corregir un error si els ha de perjudicar electoralment o econòmica. Stockmann, el científic que fins llavors ha estat considerat un heroi acaba arraconat. Només li dóna suport la seva dona. A l'adaptació de Tarrason, els personatges són molt més joves del que es preveia l'original, per ser el màxim de compatibles amb les edats dels actors.

Crítica: Stockmann

15/05/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Polo

Una posada en escena marca de la casa (Les Antonietes) i una fantàstica retallada d'Oriol Tarrasón que deixa 'L'enemic del poble', d'Ibsen, en una hora i quart, prou temps per aixecar la veu contra un problema tan vigent fa 100 anys (quan l'autor noruec va escriure l'obra) com avui en dia: hipocresia, abús de poder, tergiversació...

El doctor Stockmann és un científic acreditat, admirat, intel·ligent. Fins i tot, maco. Però té un problema: la sinceritat. Quan descobreix que les aigües del balneari que ell mateix dirigeix estan contaminades, proposa tancar-lo i fer les reformes necessàries, el què suposaria dos anys de treballs, dos anys sense balneari, dos anys sense la gallina dels ous d’or del poble. Massa temps. Ni l’alcalde (germà del científic), ni els comerciants, ni la premsa estan disposats a perdre tants diners per... pel capritx d’un investigador que no s’entera de res! El conflicte està servit. Els poders fàctics (polític, econòmic i informatiu) no tindran cap problema per arribar a una aliança que converteixi a Stockmann en l’enemic del poble.