Segons el concepte filosòfic tabula rasa «full en blanc», les persones naixem amb la ment buida i tots els coneixements i habilitats són fruit de l'aprenentatge. Amb la finalitat de recuperar la seva memòria després d’un accident i poder trobar la seva autenticitat, la protagonista es qüestiona quin és l'origen del seu concepte. En aquesta recerca descobrirà que, més que les paraules, allò important és el paper on s'escriuen. Un espectacle de teatre gestual, titelles i moviment que reivindica l’amor propi en clau de gènere.
En la seva segona creació, la companyia lleidatana Les cícliques, dirigida en aquesta ocasió per Julieta Gascón Roque, combina la dansa, el teatre gestual i els titelles per crear un espectacle tendre, bonic i ben executat.
A partir d'una història quasi anecdòtica sobre la pèrdua de memòria provocada per un accident de trànsit, les intèrprets generen escenes molt suggerents sobre la imaginació, el record que es dibuixa i es confon i la possibilitat de canviar de paradigma per fer front al bloqueig. Per a fer-ho, utilitzen un maniquí sense rostre que elles mateixes manipulen amb cura i precisió. Durant la peça, molt coral i dinàmica, les quatre tenen les tasques repartides: ballen i interactuen entre elles i amb el ninot i combinen el moviment amb jocs de llums i ombres. Es mouen amb elegància, fluïdesa, harmonia i expressivitat, recolzant-se en la música, la il·luminació i, en moments puntuals, la paraula enregistrada que ajuda a narrar la història.
Els recursos escènics de la proposta estan molt ben trobats, guiant al públic per un viatge ple de sorpreses inesperades. I és que sembla que la companyia segueix l'exemple de la funció: si no saps què escriure, agafa el paper i transforma'l en una altra cosa. Obre els ulls a noves possibilitats i deixa't portar pel que en surti.