Un treball que viatja del monòleg a la biografia dels dos artistes veterans de la cartellera catalana. S'expliquen, en clau d'humor, les raons per què Flavià es va odenar capellà (i va sortir, al cap d'uns anys) o de com Sisa va enamorar-se de la guitarra (més aviat per a enamorar). També es decanten els gustos exòtics de tots dos: el primer, per passejar el gos a la matinada i beneir les compres a la Boqueria o laplatja de la Berceloneta. El segon, per anar al supermercat i demanar que portin la compra al seu pis; per seguir mantenint relacions ruïnoses amb les seves "ex". La música és un eficaç condensador de sensacions i un bon connector de capítols.
Una peça que, sense dir-ho obertament, esdevè un biopic dels dos protagonistes, Carles Flavià i jaume Sisa. S'expliquen el seu passat i les raons per transformar la seva trajectpòria vital i artística. Recorda aquell biòpic de Manolo Escobar en què ell feia caricatura de sí marteix, de manera divertida i intel·ligent. Aquí tots dos, amb el suport a la direcció de Pau Miró, es retraten caricaturitzats, amant de la Barceloneta i el Mercat de la Boqueria, o malalt pel súper, el bon rotllo amb les examants i les ganes d'impressionar el sexe contrari. Un treball fresc, ben resolt, que intercal·la cançons del repertori de sisa. Flavià canta. sisa s'interpreta a sí mateix.