Te lo contaré en un viaje

Teatre

informació obra


Companyia:
Teatre de l'alba, Ballet Víctor Ullate
Intèrprets:
Ferran Terraza
So:
Alain Chipot
Escenografia:
Alain Chipot
Il·luminació:
Daniel Gener
Coreografia:
Víctor Ullate
Sinopsi:

“Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’ amor va més enllà que el patiment i la desgràcia. Un testimoni colpidor i ple d’ esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol”.

Crítica: Te lo contaré en un viaje

23/02/2017

Massa moviment per a una història que demana contenció

per Jordi Bordes

La valentia d'atrevir-se amb un monòleg amarg (Te lo contaré en un viaje descriu la lluita de mare i pare contra un càncer molt agressiu) agraeix la contenció. El que es diu és tant potent que el moviment l'embruta sempre. Sí que ajuda a entrar en aquest drama (amb un punt d'esperança sempre, de redempció) els punts de llum que perforen l'escena (el llum que marca el tumor) o bé que li dóna aire (l'ombra de les papallones, sempre demanant llibertat). Al 2012, Carme Sansa va interpretar un passatge similar a Vosté ja ho entendrà, de Claudio Magris, al Tantarantana. L'estaticisme era absolut. De fet, només la llum conferia aire (començava el text a les fosques i l'última rèplica es deia també des de la foscor més profunda).

Al drama del pare separat, maldestre, despistat, enamoradís, li cal aquesta profunditat per deixar clavat el públic a la butaca. Sens dubte, que emociona la emociona, però falta veritat en aquest buidar el pis fosc d'una història que s'ha de superar. El dolor pel qual travessa el personatge i els seus moments de brillant esperança es percep en l'adaptació. Però li falta  exprimir-ho amb més força en la interpretació. De tots els moviments per l'escena, el que aporta consistència és la manera de posar-se les ulleres, més que no pas anar rebuscant dietaris i agafant el gosset de la infància i traginar-lo d'un lloc a un altre. El desert i el castell es visualitza quan l'actor reviu aquella fredor. Aquest és el to que troba la profunditat del text i respira alhora.