Espectacle de dansa amb un rerefons molt lúdic que busca la participació del públic. Plantejat com un videojoc en viu, els espectadors dirigeixen una seqüència narrativa dels esdeveniments protagonitzats per quatre ballarins i un músic. Un diàleg que posa en joc la interacció en un procés creatiu. Una posada en escena de carrer que reflexiona sobre la construcció i la recepció d’una peça coreogràfica contemporània.
Aconseguir traslladar a la dansa els elements quotidians. Aquest sembla un repte de les Filles Föllen. Si es van donar a conèixer traslladant a escena les accions dels futbolistes en un camp (en què el focius se l'endú la pilota i no pas la coordinació de moviments), ara volen traslladar els jocs interactius al carrer. Així com sona. Les quatre ballarines reaccionen als estímuls a partir de les demandes dels espectadors. Un so significa un salt diferent i, així, amarats per una musica que acompanya, les quatres ballen a petitció del públic i alhora construeixen una mena de peça interactiva en conjunt. És només una primera pantalla. Cal que els espectadors, més tard, s'integrin al joc que facin de mirall dels altres companys de carrer. És un joc que pot ser molt divertit si hi ha una reacció positiva i activa del públic. Cal donar-li un fons perquè aquesta forma ben trobada no es quedi amb un simple entreteniment curiós.