The Blind Poet

Teatre | Nous formats

informació obra



Escenografia:
Jan Lauwers
Composició musical:
Maarten Seghers
Intèrprets:
Grace Ellen Barkey, Jules Beckman, Anna Sophie Bonnema, Hans Petter Melø Dahl, Benoît Gob, Maarten Seghers, Mohamed Toukabri
Vestuari:
Lot Lemm
Ajudantia de direcció:
Elke Janssens
Companyia:
Needcompany, Eléctrico 28
Producció:
Needcompany, Kunstenfestivaldesarts, KunstFestSpiele Herrenhausen, Festival Internacional Buenos Aires, Künstlerhaus Mousonturm
Autoria:
Alina Stockinger
Sinopsi:

Jan Lauwers és un reconegut dramaturg belga multidisciplinar, guardonat amb el Premi a la Trajectòria Lleó d'Or a la Biennal de Venècia 2014. Ara Lauwers arriba a Terrassa amb Needcompany per presentar la seva nova obra, The Blind Poet, que inaugura el Festival TNT 2015.

The Blind Poet, Lauwers parteix dels arbres genealògics dels artistes de la seva companyia per escriure una història basada en les seves diverses nacionalitats, cultures i llengües. Retrocedeix mil anys en el temps per reflexionar sobre la noció d'identitat en l’actual Europa multicultural.

Lauwers combina llenguatges i cita l'obra d'Abu al 'ala al Ma'arri, poeta àrab cec dels segles X i XI, i Wallada bint al Mustakfi, poeta andalús del segle XI, que descriuen un moment en què les dones ocupaven llocs de poder i l’ateisme era comú, tot i que després la història l’han escrit els vencedors, els homes.

Premis de la Crítica 2015. Categoria espectacle dansa internacional.

Crítica: The Blind Poet

02/10/2015

Exposar la vida en primera persona del singular amb un focus d'atenció únic

per Jordi Bordes

Jan Lauwers reivinidcava en totes les seves obres l'acció multilateral. Permetre que hi hagi soroll, o accions secundàries momentànies al costat del tema principal de cada escena. Deia que la llibertat d'un espectador de teatre és poder mirar allà on no deixa fer-ho el director de cinema. A "The blind poet" canvia de codi. Perquè, principalment l'acció es concreta en uns monòlegs, que acaparen tot l'escenari. Sí que hi ha un cert moviment al fossar, però és manté en un tercer pla. La tesi domina més que mai. 

Cal dir que els artistes de la Needcompany projecten profunditat en els seus moviments (siguin carregats d’emoció o des d’un aire lúdic). La música és el cavall en el que cavalquen habitualment. El camí pel que transiten també és un camp habitual en Lauwers, molt interessat en la història i l’arqueologia, en els antecessors. Ara, de manera similar a Milo Rau amb The civil wars (Grec,. 2105) construeix el que podria ser una tesi universal a partir dels arbres genealògics (més o menyts creïbles) dels seus actors. Es remunten a un milenni per constatar les connexió d’amics, enemics o submissió dels ancestres dels actors. L’epíleg desconcerta perquè, després de tant de passat i d’exigir una història personal de connexió amb la societat de cada moment perquè sigui real, esclata l’amenaça de la síndrome de lynch (una mena de por que atenalla i envaeix l’escenari) d'una de les actrius. Aquesta síndrome respon a un gen hereditari que fa propens a la persona que el té a patir un càncer de colon o de recte. Davant d ela tolerància, el cant a la multiculturalitat sempre s'aixecarà la por a la mort, a la malaltia, al dolor. Com al teatre, les pulsions dominen la raó.