Vuit ballarins en escena que sucumbeixen a un acte físic: el salt. Un esgotament repetitiu que demostrarà que els ballarins no són altra cosa que artistes al servei de… sí, de què exactament? Després de concebre uns quants solos de caràcter més aviat compromès però alhora insolent sobre la bellesa del cos imperfecte, Jan Martens ha creat una peça totalment diferent: un espectacle crític sobre la fina línia que separa l’art i l’engany.
Espectacle finalista de dansa internacional. Premis de la Crítica 2016
El Festival Sâlomn< és un espai singular de trobada entre la dansa i moltes altres coses. Una necessitat vital, per entendre com aquesta disciplina dialoga amb comoditat amb qualsevol altre. També per descobrir autèntiques perles, des de la perspectiva interpretativa i compositiva.
En la segona nit de l'edició 2016 ha estat el torn de Jan Martens. Una seqüència infinita de gestos rutinaris amb una interpretació excel·lent que convida a moltes coses. Per exemple a pensar i reflexionar sobre la pròpia essència de la dansa. I en la relació d'aquesta amb la vida.
En l'enllaç, podeu llegir la crítica de l'espectacle: