Espectacle de carrer visual i poètic, amb una dramatúrgia inspirada en el poemari Canto cósmico (1989), de l'escriptor i filòsof nicaragüenc Ernesto Cardenal, i sota la direcció de Sigrun Fritsch de Pan.Optikum. Què passa quan es troben dos mons aparentment contraposats? Amb aquesta premissa, es remouen temes intrínsecament humans com l’alteritat, la convivència, la curiositat o l’amor. Una al·legoria sobre la creació de l'univers plantejada sobre una estructura semiesfèrica enmig de l’espai públic on la ciència, la física, la filosofia, la música i la poesia juguen a imposar-se. Una peça que explora els equilibris i els desequilibrisde les relacions humanes. Els dos integrants de Foradelugar són exalumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega.
Una petita desil·lusió. The half remet a un món distòpic en què la humanitat està a punt d'extingir-se. La mare Natura dóna una segona oportunitat a la Ciència. L'espai escènic és molt suggerent en una mena d'escala en forma d'ADN s'alça en el que podria ser una nau especial i tot de petits satèl·lits amb il·luminació autònoma. Els punts d'arrencada són potents per poder construir una dramatúrgia intrigant, compromesa, lúcida.
Però la forma que s'han construït els dos protagonistes, des d'una prima realitat, penalitza la resta. Ni el preciós (i tràgic) final pot corregir una deriva insalvable, si no hi ha un suport amb una mirada externa que ajudin a centrar l'objectiu del muntatge; que centri de què vol parlar, quines són les contradiccions dels protagonistes.
Es tracta d'una coproducció que tindrà més places a visitar. és molt probable que es puguin condensar millor les situacions i tingui un resultat més atractiu per a l'espectador. Sembla que, fins ara, només s'hagi construït la peça des de dalt de l'espai escènic, sense reflexionar sobre què rep i què sent l'espectador. L'univers del que parlen pot ser interessant però necessiten trobar la millor manera d'expressar-lo, d'empatitzar amb l'aujdiència que els envolta.