Coreografia poètica i còmica, composta de gestos i situacions quotidianes, on un home i una dona es troben en una plaça pública per ballar. L'home és cec i la dona despistada.
Una acordionista els hi dóna el temps, explora i improvisa, acompanyant aquesta trobada, a la recerca dels ritmes i musicalitats que els cossos demanen.
L'entenem com un poema amb pinzellades surrealistes en que es prova de resoldre i dissoldre les dificultats que es generen en una trobada, una cita galant entre una parella. Amb imprudència i sotilesa, es mouen en totes les possibles direccions per tal de desmuntar estereotips i poder trobar-se.
L'espectacle cerca jocs i noves correspondències entre la informació visual i informació textual i sonora.
Encara no hi ha crítiques publicades