Toc Toc

informació obra



Autor:
Laurent Baffie
Traducció:
Jordi Galceran
Direcció:
Esteve Ferrer
Intèrprets:
Santi Ibáñez/ Xavi Mira, Pep Cruz/ Pep Sais, Mercè Comes, Noël Olivé , Paula Blanco/ Anna Gras-Carreño/ Diana Torné, Oscar Ramos/ Òscar Castellví, Anna Ullibarri
Producció:
Bitò Produccions, Producciones Teatrales Contemporáneas, Marcus Teatral
Ajudant de direcció:
Anna Ullibarri
Escenografia:
Ana Garay
Vestuari:
Ana Garay
Il·luminació:
Juanjo Llorens
Sinopsi:

Set personatges amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) coincideixen a la consulta d’una eminència en psiquiatria amb l’objectiu de resoldre els seus problemes. Cada un d’ells té un TOC particular i diferent del dels altres personatges. El psiquiatra no arriba mai a la consulta i seran ells mateixos els que hauran d’analitzar els seus respectius trastorns i ajudar-se mútuament, cosa que acabarà en una teràpia de grup que tindrà unes conseqüències delirants i sorprenents.

Crítica: Toc Toc

26/05/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

 L’humor negre és, socialment, perillós perquè no es considera adequat riure’s de les desgràcies mentals dels altres. Efectivament, és un acudit cruel ridiculitzar aquell que no pot corregir un tic, o un TOC (perdó per la broma fàcil). La conseqüència d’aquest comportament, però, és que de la persona diferent, si se’n té compassió, se l’aparta del món quotidià. Un dels primers que reclama trencar amb aquest vidre protector que els aïlla és Albert Espinosa. De la seva lluita amb el càncer, ell no en treu el cant a la superació (sempre lloable) sinó uns acudits sense filtre. L’efecte és terapèutic perquè normalitza el pacient al món d’avui. Però riure’s d’una malaltia que un no té ja és un altre desafiament. Ho van aconseguir amb una teatralitat de l’escola Lecoq els Titzina Teatre a Folieu a deux (2003). La versió àgil i pròxima que Jordi Galceran fa del TOC TOC de Laurent Baffie se’n surt amb nota. Els mateixos personatges amb deficiències es riuen de les seves manies i, també, de les dels altres. El mèrit és que ningú se sent ofès.