Totes les parelles ho fan...

Teatre

informació obra


Ivan Campillo amb Apunta Teatre presenta unes comèdies d'embolics que tenen, habitualment, molt bona resposta de pùblic. Peces anteriors seves sçón "Tu digues que l'estimes" i "Salvem les balenes (i el meu matrimoni, què?)"
Companyia:
Apunta Teatre, Apunta teatre
Autoria:
Ivan Campillo
Direcció:
Ivan Campillo, Ivan Campillo
Dramatúrgia:
Ivan Campillo
Intèrprets:
Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Raül Tortosa, Carme Contreras (veu en off)
Escenografia:
Apunta Teatre i Isaac Coll
Vestuari:
Elena Ballester, Carme Illa
So:
Roger Blasco
Il·luminació:
Roger Blasco
Caracterització:
Toni Santos
Composició musical:
Joanjo Rubio (música) i Ivan Campillo (lletra)
Assesoria de moviment:
Máximo Hita, Diego Leiva
Sinopsi:

Un dia… l’Eva, una jove actriu que segueix buscant la seva oportunitat, s’adona que la seva vida, personal i professional s’ha estancat, i decideix fer la maleta i deixar-ho tot.

Un dia… el Víctor, un alt càrrec d’una empresa que dedica més temps al seu treball que a la seva parella, s’adona que l’Eva ha fet la maleta i l’ha deixat.

Un dia… l’Angel, un professor de Ioga, sà, optimista, tranquil però amb problemes de comunicació amb el sexe femení, lloga una habitació a una jove actriu que ha fet la maleta i ho ha deixat tot.

Un dia… la Maria, una cambrera de nit especialista en arts marcials creu descobrir que la seva millor amiga, que ha fet la maleta i ho ha deixat tot, ha entrat en una secta seduïda per un suposat gurú del ioga.

Aquest és el punt de partida de Totes les parelles ho fan… una comèdia molt divertida on quatre personatges molt diferents viuran un munt d’embolics per acabar descobrint que el problema avui dia, en una ciutat com Barcelona, no és que no parlem, és que no ens escoltem.


Crítica: Totes les parelles ho fan...

26/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Una comèdia que no ennganya. Una sitcom pensada per a fer riure buscant la interpretació i l'escena més extrema, sense preocupar-se gaire que tingui massa veracitat. Una oportunitat per passar una estona en grup rient de la peripècia. Ivan Campillo ha trobat la clau per a aquest nou vodevil d'equívocs (l'embolic no és en el joc de portes si no en les trucades de mòbil agafades erròniament). Ja va trobar l'encert amb "Salvem les balenes (i el meu matrimoni, què?)", amb la vis còmica de Carme Contreras. També sembla que va tenir bona rebuda "Tu digues que l'estimes". Campillo s'ha especialitzat en aquestes comèdies romàntiques de final feliç i nus exageradament insòlit.

I què fan totes les parelles? No hi ha massa secret (n'hi ha prou amb fer un repàs de les relacions de parelles veïnes i la pròpia) però el que és segur és que difícilment hi apareixerà en el conflicte una catana, una maleta caient per la finestra, un contestador carregat de missatges, un hippy de 37 anys esperant la marca del destí, un ascensor, un advocat amb el nas trencat, una actriu reconvertda a bar de copes que amenaça a la veïna amb denunciar-la per les plantes de marihuana del balcó...