Algú crida TOTS A TAULA! i comença un món ple de sensacions. De vegades és emocionant. D’altres, un horror. Algunes vegades pot durar hores, i d’altres, tan sols cinc minuts. I és que, en ocasions, menjar és una gran aventura... Les cançons d’en Marc Parrot i les il·lustracions de l’Eva Armisén s’uneixen per cuinar sis nous personatges amb què, sens dubte, petits i grans ens identificarem.
Crítica: Tots a taula! Eva Armisén i Marc Parrot
09/11/2013
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)
Proposta ben senzilla i eficaç. Qualsevol pare haurà experimentat en utilitzar la cançó per distreure la canalla i superar l'empipada a l'hora de dinar, al carrer o al metro. Marc Parrot, com a professional inquiet que és, també hi ha experimentat amb composicions molt senzille,s amb lletres acoloridament divertides. Fa un mostrari de la canalla: des del llepafils (no li agrada res, sempré posa pegues i no hi ha qui el convidi a casa), a la llima (és prima i educada però no s'atura fins que deixa ben pelada la raspa de la sardina, el pot de les patates fregides i l'os de les olives) o els ràpids (amics del menjar fastfood, que en comptes de sang els hi circula salsa barbacoa!). És una presentació molt senzilla que ve acompanyada per un altre atractiu que distreu als germans grans: Eva Armisén il·lustra cada un dels personatges en modles de format mitjà, només amb el temps que duren les cançons de Parrot. Els nens de bressol queden captivats per la canterlla suau de la guitarra. Els germans i els pares (i tiets...) per la lletra desenfadada i la il3lustracio in situ. Senzill i efectiu, efectivament. Sense més pretensions que aquest joc.
