Trama

informació obra



Intèrprets:
Nora Baylach, Roberto Provenzano, Magí Serra, Anamaria Klainšcek, Noé Ferey, Lluki Portas
Músics:
Marck Drillich
Il·luminació:
Joana Serra
Escenografia:
Maria Alejandre, Roser López Espinosa
Vestuari:
Lluna Albert
Dramatúrgia:
Roser López Espinosa, Marta Galán Sala
Estrena:
Mercat de les Flors
Companyia:
Hermanos Picohueso
Sinopsi:

Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d’unes poques regles senzilles. I  amb aquest pensament, despleguem pautes de joc i provem d’existir plegats. Partint de la idea d’entramat i del so de les cordes, habitem el moviment que comença a les mans: donar-nos les mans, agafar-nos, sostenir-nos, nuar-nos… Per traçar una partitura física d’interdependències i confiança mútua; d’acords però també de dissensions, d’equilibri compartit, d’afinació i de desordres, de cossos que es repleguen sobre ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.

Crítica: Trama

28/11/2019

Coreografia orgànica

per Jordi Bordes

Roser López Espinosa té una dansa molt física, amb un contacte constant. Si al seu duet de Lowland el video projectava una línia d'infinit, els braços anaven molt més enllà de la seva extensió física, ara, a Trama, sembla una dansa que rodola din seu. És orgànica. Sembla lògic un moviment precedit per un d'anterior. Hi ha un punt major de circ, acrobàtic, (també en va fer alguna provatura incorporant el moviment de les arts marcials a Tàrrega, a Hand to hand) i un desgast d'energia molt generós. Trama, en tot cas, recorda al cop viu i juganer de Before to fall (Tàrrega 2011), però multiplicat perquè, ara, el moviment s'amplia amb un cos de ball més ampli.

Pel que fa a la dramatúrgia, amb el joc de les ballarines que es descorden (ara els cordons de les botes, ara la trena de cabell) manté un fil molt prim. Però suficient. Sobta, aixo sí, l'espai. Consta de tres grans parets fetes de tires de gomes (que permet projectar-hi i traspassar-les). Al final, només serveix per projectar-hi algunes ombres i filtrar la llum dels focus laterals. És com si s'hagués estalviat, finalment, utilitzar-ho perquè els cossos, en contínua espiral coral, ja desplegava un material molt interessant.

És una peça molt dinàmica, de grans desplaçaments en un espai molt ampli, de punts acrobàtics circenses i que pot veure un ampli ventall de públic. No cal un argument ni uns personatges concrets, perquè hi traspassa una vida que persuadeix la mirada de l'espectador (més o menys habitual a la dansa) i que contagia la vitalitat.

Vols veure'n un tast de la coreografia?