Tres sombreros de copa

Teatre

informació obra


Direcció:
Álvaro Morte
Intèrprets:
Álvaro Morte, Sara Gómez, Esteban Jiménez, Anna Hastings , Carlos de Austria
Companyia:
Lasca Yero
Autoria:
Pilar Cayero
Sinopsi:

Finales dels anys 20. Una capital de províncies de segon ordre. Lulú Rivers, Rodolfo Buchelli i Adelita Santander, actors d'una petita companyia de varietats arriben al teatre amb el gerente y el tècnic de l'espectacle per a representar la funció. Però... què passaria si la resta de la companyia hagués perdut el tren i no arribessin a temps? I si el públic ja estigués al teatre? 

Espectacle en castellà.

Crítica: Tres sombreros de copa

15/11/2015

I si comencem a revisar Mihura?

per Christian Machio

Realment costa trobar obres de Mihura a la nostra cartellera professional. És curiós com un dels comediògrafs més importants de la literatura espanyola és obviat, ignoro si de manera deliberada, tant pels escenaris privats com públics. Enguany a la Mostra de Teatre de Barcelona hem tingut el clàssic per excel·lència, lectura obligada a batxillerat i segurament la més complexa de totes les obres de l’autor: Tres sombreros de copa.

Ha estat la jove companyia madrilenya 300 Pistolas els qui han demostrat que Mihura també accepta noves lectures i propostes escèniques de recursos limitats, sense dissoldre gens ni mica aquell univers oníric, inversemblant i impossible on, com el Dionisio protagonista, tots hi voldríem quedar-nos a viure.

El plantejament d’aquet Tres sombreros de copa que ha passat fugaç pel Teatre del Raval es recolza en una companyia ambulant de teatre de varietats dels anys vint, on el propi Mihura, aquí també actor, s’encarrega d’escriure les comèdies que representen als escenaris de tota Espanya. La comèdia que representen de manera un pèl accidentada, mostrant tots els trucs del rere escena, és precisament Tres Sombreros de Copa.

És l’univers escènic de llums de candil, maletes, cartells dibuixats a mà i actrius de moral distreta que Mihura retrata a Tres Sombreros de Copa el punt de partida on la companyia 300 Pistolas s’hi agafa per servir un espectacle de ritme trepidant, ple de comèdia física i admirables exercicis de fragolisme. 

Aquesta gent només trenca el tòpic de que Mihura només es pot representar amb realistes decorats de cartró pedra, sinó amb la seva renovada mirada, lluny de carrincloneries i de simples canvis d’època, ens porten a preguntar-nos per què els nostres productors, dramaturgs i directors no es posen les piles i comencen a revisar aquests textos que contenen reflexions tan sagnats sobre el matrimoni com aquesta: “¿Por qué se casan todos los caballeros...? Porque ir al fútbol siempre, también aburre”.