TV & misèria de la II Transició

informació obra


L'equip de Factoria Escènica Internacional torna al Grec. Ho fa amb una peça que beu de mons molt ben treballats per aquesta companyia, que lidera Carme Portaceli i que busca la ironia, la música ambiental en directe i la cntrovèrsia lúcida com a motor i meta dels seus treballs.

Autor:
Albert Boronat
Intèrprets:
David Bagés, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Albert Pérez
Direcció:
Carme Portaceli
Assesor de moviment:
Inés Boza
Adaptació:
Albert Boronat, Carme Portaceli
Composició musical:
Dani Nel·lo, Jordi Prats
Músics:
Jordi Prats
Escenografia:
Paco Azorín
Il·luminació:
Miguel Muñoz
Vestuari:
Carlota Ricart
Caracterització:
Toni Santos
Ajudant de direcció:
Ricard Soler i Mallol
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, FEI - Factoria Escènica Internacional
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

El neoliberalisme desenfrenat ha provocat grans desequilibris financers i, com a conseqüència, el creixement exponencial de les desigualtats socials. Només una guerra ha tingut efectes tan devastadors en la vida de la població. Com a mínim, així ho veuen els creadors d’aquest espectacle teatral que ha pres com a punt de partida les reflexions de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, en concret la seva anàlisi del personatge de José María Aznar i de l’època en què va ser president del Govern espanyol. A partir d’aquest material el muntatge dibuixa un retrat del nostre dia a dia: a casa, a l’escola, a l’hospital o en una televisió que és una influència constant en les nostres vides. Tots aquests àmbits són l’escenari en què apareixen un seguit de fantasmes dels quals ja parlava el creador del detectiu Carvalho i que, en la situació actual, han trobat l’excusa per desenvolupar-se plenament. Una trobada amb la ironia i la saviesa de Vázquez Moltalbán i, alhora, amb la nostra realitat quotidiana.

Crítica: TV & misèria de la II Transició

19/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Víctor Giralt

Perfecte antídot escènic per capejar el moment històric al que, per força, ens hem hagut d’avesar. La crisi econòmica i de valors, tractats amb ironia mordaç a través de diversos retalls de quotidianitat portats al límit (David Bagés demanat perdó per gastar-se els diners per fotocopiar currículums en un entrepà de formatge)  ...Fet i fet, no acumulem ja, massa mala bava ? Què ens queda, sinó riure’ns de tanta putrefacció ?

Contagiats per  ‘La aznaridad’, de Vázquez Montalbán, Albert Boronat i Carme Portacelli (autor i directora) han aconseguit ordir un dard enverinat que lliura moments hilarants. Fantàstica Lluïsa Castell en l’esquetx de la sanitat retallada, desdoblant-se en múltiples personatges. Bon contrapunt de comèdia musical amb alguns passatges cantats pels quatre intèrprets.